Dilluns dia 11 d’agost, estrenem el nou LoBloc!

Nova aparença, nous continguts, noves seccions… estigues atent!

Aquests dies estem treballant diferents aspectes per tal de renovar el nostre bloc.

A partir de ben aviat disposareu de tots els nostres continguts en tres idiomes (català, castellà i anglès). Les principals novetats, però, giraran al voltant de l’aparença (nova imatge corporativa) i de la creació de noves seccions, que anirem engegant i desvetllant mica en mica.

Si vols estar al corrent de tots aquests canvis, segueix-nos! 

bloc.montsantnatura.cat

Molí d’en Salvat, dècada dels 30-40

Les fotografies que us presentem avui corresponen al Molí d’en Salvat, al riu Siurana, entre les dècades del 1930 i 1940. Han estat cedides per Maria i Josep Abella Martorell, fills de Joan Abella Anglès, masover del molí durant els anys 40.

El Molí d’en Salvat ha rebut altres denominacions al llarg dels segles (del Pellisser o d’en Siurana). Es tracta d’un complex de molins format per un molí principal, que en els anys 20 va ésser utilitzat com a generador d’electricitat i en la postguerra es va tornar a utilitzar com a molí fariner amb una gran activitat.

Actualment es conserva part de la planta i estructures d’un màxim de 150 cm, perquè amb motiu de la construcció del pantà de Siurana, va ser dinamitat. De fet, quan el nivell del pantà baixa, part de les runes queden al descobert.

TALLER D’ORIENTACIÓ AL MEDI NATURAL

El passat mes de març el Parc de Bombers Voluntaris de Cornudella de Montsant ens va encarregar l’organització d’un Taller d’Orientació al Medi Natural.

La sessió, impartida per Pol Duran (tècnic en excursionisme), va ser intensiva (9 hores). La part teòrica es va desenvolupar a les instal·lacions de LoRefugi, i la part pràctica per diferents localitzacions de la vila i del Parc Natural de la Serra de Montsant.

Durant la jornada es van treballar diferents temes, com ara cartografia, pràctica d’escales i mapes, utilització de la brúixola, determinació d’una posició, triangulacions, etc. També es va insistir molt, a demanda del Parc de Bombers, en els principis bàsics del GPS i en el coneixement del programa Compe Gps i les seves funcions.

Les tècniques d’orientació adquirides durant la jornada es van poder posar en pràctica al llarg d’una sortida nocturna que es va desenvolupar pels volts de l’Ermita de la Mª de Déu de Montsant.

Si vols estar informat d’altres activitats que organitzem, dona’t d’alta al nostre butlletí.

 

GORKA MARTÍNEZ, fotògraf freelance

En Gorka Martínez va néixer a Torredembarra l’any 1982 i des del 1998 viu a Vilac, un poble de la Vall d’Aran. És fotògraf freelance i està especialitzat en fotografia esportiva, naturalesa i viatge. Actualment compagina i complementa la seva feina de fotògraf amb tasques de Community Manager, un món que cada cop li pren més temps però que realitza amb la mateixa passió i entusiasme que demostra amb cadascuna de les seves fotografies.

MN: Què significa per tu la fotografia?
GK: La fotografia és una forma d’expressar i deixar constància de tots els moments que he viscut, estic vivint i espero viure. No entenc despertar un sol dia i no fer alguna fotografia abans d’anar a dormir. M’agrada deixar constància del que succeeix cada dia al meu voltant i d’allò que em rodeja.

MN: Quan temps fa que t’hi dediques professionalment?
GK: M’hi dedico professionalment des del 2008, que és quan vaig fer el salt d’analògic a digital. Va ser llavors quan vaig vendre les primeres fotografies d’esquí.

MN: Què feies abans i per què vas decidir fer el salt al món de la imatge?
GK: Abans em dedicava al món de l’ensenyança i guiatge d’esports d’aventura. Em va motivar a fer el salt el fet de poder arribar a llocs on d’altres fotògrafs no podien arribar degut a l’exigència de tècniques específiques per progressar en ambients oberts i aconseguir fotografies de llocs de difícil accés.

MN: Quin tipus de fotografia realitzes?
GK: Realitzo fotografies relacionades amb el món de l’esport, natura i viatges. Encara que he realitzat i realitzo també altres projectes que m’han proposat clients. En els moments que corren no et pots dedicar a una sola especialitat, sinó que has d’adaptar-te als projectes que et proposen, i si encaixen dintre de les meves possibilitats i em motiven, decideixo tirar endavant.

MN: Per què esports, natura i viatges?
GK: “Esports” perquè m’agrada practicar la majoria d’esports que fotografio. Fer fotos d’esports és una forma de captar els moments que expressen les vivències que es tenen quan es practica. “Natura” perquè són les fotografies que tots podem fer simplement observant el que ens rodeja. Es tracta de fotografiar aquells moments que em criden l’atenció, moments de silenci en els que prenc com a repte expressar en un click el que estic observant en aquell instant. I “viatges” perquè et permet descobrir infinitat de llocs durant un temps determinat. M’agrada la fotografia de viatges perquè tinc la sensació que tots els llocs que visito potser no els tornaré a visitar mai més i gaudeixo deixant constància del que vaig sentir quan hi vaig ser.

MN: Com definiries el teu estil?
GK: Diria que espontani. Sempre porto a sobre una càmera de fotos o tinc un smartphone a prop per fotografiar, captar moments. Després m’agrada revisar-les amb calma per veure si he aconseguit captar el moment i donar alguns retocs amb l’edició. M’agrada captar moments d’una forma simple, tot i que sé que moltes de les fotografies que em demanen s’han de preparar per obtenir el resultat esperat, sobretot en sessions d’encàrrec.

MN: La creativitat és un do innat o creus que s’adquireix amb el temps?
GK: La creativitat crec que es té i es treballa. Crec en fer aquelles fotografies que t’has imaginat sense valorar el perquè. Segur que després de fer la foto obtens el sentit que t’ha portat a fer el click. La creativitat es millora veient treballs d’altres fotògrafs o qualsevol altra persona que s’expressa de qualsevol de les formes que ens pugem imaginar.

MN: Què és el que més t’agrada de viure a la Vall d’Aran?
GK: El fet de poder sortir a fer una foto sense gairebé desplaçament, trobar llocs amb facilitat on fotografiar qualsevol dels esports que hi pots practicar els 365 dies de l’any, i sobretot el silenci que hi trobo per fotografiar la natura.

MN: Últimament veiem moltes fotografies de Siurana i Montsant a la teva web i xarxes socials. Què t’atrau de les nostres contrades?
GK: Vaig descobrir el Priorat fa uns tres anys per una prova de running que s’hi celebra (la UTSM) i posteriorment per la CBV. Després, poc a poc, he anat descobrint llocs que amaguen aquestes terres i que m’agrada molt anar fotografiant i coneixent. Hi ha molts llocs on et pots enfilar i gaudir de vistes espectaculars. També he descobert a la zona la fotografia de cultius com la vinya i el vi que em permet vincular la natura amb una activitat econòmica molt extensa a la zona.

MN: Fa pocs dies vas encarregar-te de les fotos i vídeo de la Cursa de Bombers Voluntaris de Cornudella de Montsant. Com et prepares per cobrir tu sol un event d’aquest tipus?
GK: La preparació d’un event com la CBV comença unes 3 setmanes abans de l’event quan analitzo el recorregut i els llocs d’interès per on els organitzadors han decidit que passi la prova i han d’estar presents a les imatges. A partir dels horaris que l’organització preveu i comptant amb els mitjans de transport que es poden fer servir, organitzo els enllaços per anar d’un punt a un altre. Crec imprescindible comptar amb una persona que s’encarregui de conduir el vehicle per a que jo estigui concentrat només amb la meva feina de gravació. La part física és també una part molt important per arribar a tots els punts abans que els corredors. Surto a córrer un mínim de 4 dies a la setmana per tal de tenir un estat de forma òptim. Per portar l’equip de gravació utilitzo una armilla especial per a fotògraf que em facilita córrer amb el material que em cal en cada moment.

MN: De totes les fotos que vas fer el passat 18 de maig durant la cursa, tria’n una!
GK: Aquesta, per ser una fotografia que engloba els participants de la cursa amb el poble de Cornudella de Montsant darrera, la vegetació característica per on va passar el recorregut i la Serra Major de Montsant al fons.

 

 

 

MN: De tots els projectes que has fet, amb quin et quedes?
GK: Per exigència pròpia, els d’escalada. Com a treball, tots aquells relacionats amb el món del vi.

MN: De tots els viatges que has fet, quin ha sigut el més interessant per tu a nivell professional?
GK: Sens dubte: Índia i Pakistan. Dos projectes que van significar un treball continuu de 30 dies en llocs on la cultura és molt diferent a l’europea. Les experiències viscudes allà serà difícil tornar-les a repetir!

MN: Actualment, tens alguna exposició visitable?
GK: Sí, tinc dues exposicions sobre indrets de la Vall d’Aran que es poden anar a veure. Una en un restaurant de Bòssost (La Trastienda de Bossost) i una altra a la botiga de Pulpea, a Vielha ciutat.

MN: Ens ha cridat l’atenció el “Projecte #366 fotos”. Com se’t va ocórrer?
GK: Al novembre de 2011 va arribar un moment que només fotografiava per encàrrecs. Havia perdut les ganes de fotografiar per mi mateix. Veient treballs d’altres fotògrafs, vaig decidir desafiar-me i realitzar una fotografia cada dia de l’any 2012 i pujar-la a la web amb una petita explicació descriptiva. Durant el projecte vaig anar descobrint que havia de tornar a treballar en projectes que m’atreien i després donar-los a conèixer a través de la meva pròpia web i amplificar-los a través de les xarxes socials.

MN: Què signifiquen per tu les xarxes socials?
GK: Internet és una plataforma molt potent i s’ha de saber utilitzar. Les xarxes socials són molt importants i cal treballar-les de forma diària, amb uns objectius que han de ser clars. No concebo la meva professió de fotògraf si no la puc difondre a través de la web o xarxes socials. No tindria sentit.

MN: Moltes gràcies per dedicar-nos aquests minuts, Gorka. Compartim la teva manera d’entendre no només la fotografia, sinó també la vida. Sense passió no hi ha demà. Ha estat un plaer!

Si vols conèixer més sobre en Gorka i descobrir el seu treball, visita la seva web www.gkmph.com

 

SIURANA SOTA LA LLUM DELS ESTELS

Múltiples clicks trencant el silenci

Aquest cap de setmana Siurana ha estat l’escenari d’una intensa activitat fotogràfica nocturna que ha despertat molt d’interès. La nit del dissabte 24 de maig prop d’una quinzena de participants, dirigits pel biòleg i fotògraf de natura Jordi Brú, van poder captar mitjançant l’objectiu de les seves càmeres infinitat d’instantànies de la vila sota la llum dels estels.

Diferents localitzacions, tant urbanes com paisatgístiques, van ser fotografiades tant amb la llum del capvespre com amb la foscor de la negra nit. La cobertura de núvols i el mal temps no van tirar enrere l’activitat i els participants no van deixar de disparar en cap moment les seves càmeres: múltiples clicks trencaven alhora el silenci, la pau i serenor d’aquest petit llogaret de muntanya.

La sortida fotogràfica nocturna d’aquest dissabte va tenir, a més, un complement cultural a destacar, ja que va anar acompanyada d’una visita guiada pel conjunt històric i paisatgístic de Siurana de la mà de la guia turística local Montserrat Asensio, amb tast inclòs de mistela i fruits secs de la zona.

A més a més, Canal Reus TV va realitzar un reportatge de l’activitat, que s’emetrà a través de la xarxa de televisions locals de Catalunya dins el programa “El temps oportú”. Vist l’èxit de la jornada i l’interès que ha despertat, el Centre d’Activitats Montsant Natura es planteja organitzar una segona edició passat l’estiu.

Foto de Jordi Brú.
Torbaràs més imatges d’aquesta i altres activitats al nostre Facebook.
Si vols estar informat d’altres activitats que organitzem, dona’t d’alta al nostre butlletí.

CURSA DE BOMBERS VOLUNTARIS 2014

ÈXIT DE PARTICIPACIÓ A LA IV EDICIÓ DE LA CURSA DE BOMBERS VOLUNTARIS DE CORNUDELLA DE MONTSANT

Aquest diumenge 18 de maig els carrers de la vila s’han tenyit de colors i han estat l’escenari d’una de les carreres amb més encant de les muntanyes prioratines: la cursa de Bombers Voluntaris de Cornudella de Montsant, una cursa que per segon any consecutiu ha format part del circuit trailSeries Costa Daurada.

El certamen ha estat organitzat conjuntament per Montsant Natura i el Centre Excursionista Cornudella de Montsant, amb la col•laboració del Parc de Bombers Voluntaris del municipi i Naturetime.

Aquesta quarta edició de la cursa, disputada el passat cap de setmana per terres siuranenques, ha comptat amb un total de 254 corredors. Èxit participatiu, per tant, que l’organització valora de manera molt positiva. La bellesa paisatgística del recorregut (passant per llocs tan emblemàtics com Siurana o els Gorgs de la Febró) i el bon ambient de la jornada han estat els protagonistes d’aquesta cursa, que vetlla per consolidar-se com una de les curses de referència de les muntanyes tarragonines.

La cursa ha comptat amb dos itineraris: un de 13,8 km (amb 595m D+) i un altre de 21,8 km (amb 1008m D+). Els resultats i la classificació per categories es poden consultar als webs http://www.cursabomberscornudella.cat i http://www.naturetime.es.

Les fotografies dels podis i del transcurs de la jornada, realitzades pel fotògraf  Gorka Martínez, es poden descarregar gratuïtament de la pàgina a Facebook.

David Vidal i Thais Pentinat a la cursa de 21 km, i Mikel Besora i Edurne Zazpe a la de 13 km, han estat els guanyadors d’aquest any.

Vidal s’ha imposat amb autoritat a  la cursa llarga, sent l’únic dels participants capaç de baixar de les 2 hores. Ha completat el recorregut en 1:52:53. La disputa pel segon lloc ha estat molt més igualada, ja que Toni Calderón (2:01:03) ha superat en només dos segons a Víctor Agreda (2:01:05).

En fèmines la cursa llarga ha estat més renyida, amb les dues primeres entrant en el mateix minut. Thais Pentinat (2:23:07) s’ha imposat amb 50 segons d’avantatge sobre Cristina Fargas (2:23:57). El podi l’ha completat deu minuts més tard Nuri Fortuny (2:33:23).

ESPECIAL ENOTURISME SETMANA SANTA

A continuació us detallem el programa especial d’activitats que hem dissenyat per aquesta Setmana Santa. Els dies 18, 19 i 20 d’abril, no et quedis a casa i reserva alguna de les nostres activitats!

Vine a Cornudella i gaudeix de l’enoturisme, l’arquitectura i la cultura d’un celler centenari. Tot un patrimoni natural i cultural al teu abast… a punt per descobrir!

Tens moltes opcions, només cal que triïs la que més t’agradi: des d’excursions a peu fins a rutes amb vehicle 4 x 4, passant per tastos de productes locals i de proximitat, així com visites guiades a les vinyes i/o al Celler Cooperatiu, monument industrial i emblemàtic del nostre poble, obra modernista de Cèsar Martinell.

Consulta els horaris i reserva ja la teva activitat!

 

·    DIVENDRES 18 + DISSABTE 19 + DIUMENGE 20     ·

10.00h. ENTRE CÒDOLS: DE L’ERMITA AL CELLER 
Aquesta activitat consisteix en realitzar una ruta amb vehicle 4×4 que ens puja a l’Ermita de Sant Joan del Codolar, a la falda del Parc Natural de la Serra de Montsant, terra d’eremites i tradició vitivinícola. Des d’allí baixarem passejant per l’antic Camí dels Cartoixans fins arribar a Cornudella de Montsant, gaudint d’un bell itinerari entre vinyes i conreus. Un cop a Cornudella, realitzarem la visita guiada al Celler Cooperatiu, edifici modernista de Cèsar Martinell. La visita inclou el tast de tres vins.
Durada aproximada de l’activitat: 3,5 h.
Preus: 5 € (de 5 a 10 anys) / 15 € (d’11 a 17 anys) / 18 € (majors de 18 anys)

10.30h. VISITA A LES VINYES D.O. MONTSANT + VISITA GUIADA AL CELLER MODERNISTA
Desplaçament amb vehicles particulars a una de les nostres finques de garnatxa i carinyena, ubicada al peu mateix de la Serra de Montsant, on descobrirem tot passejant entre vinyes els treballs al camp que es fan durant tot l’any i coneixerem in situ la nostra viticultura.
Completarem l’activitat enoturística tornant al punt de partida, a Cornudella de Montsant, on realitzarem la visita guiada al Celler Cooperatiu, edifici modernista de Cèsar Martinell. La visita inclou el tast de tres vins.
Durada aproximada de l’activitat: 3 h.
Preus:   8 € (d’11 a 17 anys) / 13 € (majors de 18 anys)

11.00h. ENTRE VINYES EN 4×4 + VISITA AL CELLER MODERNISTA
A través d’aquesta activitat descobriràs els camins del nord del Priorat sobre les rodes d’un Toyota Land Cruiser. Et proposem una manera ràpida, còmoda i fàcil de fer-ho: un itinerari circular entre vinyes amb vehicle 4×4, amb sortida i arribada a Cornudella de Montsant, passant per finques inscrites tant a la D.O.Q. Priorat com a la D.O. Montsant.
Un cop a Cornudella, realitzarem la visita guiada al Celler Cooperatiu, edifici modernista de Cèsar Martinell. La visita inclou el tast de tres vins.
Durada aproximada de l’activitat: 2,5 h.
Preu: 50€/ruta (màxim 7 persones) + Visita al Celler: 8 € (de 5 a 17 anys) / 10 € (majors de 18 anys)

12.00h. VISITA GUIADA AL CELLER MODERNISTA
Visita guiada al Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant, edifici modernista i centenari, amb tast de tres vins. Activitat cultural que combina història, arquitectura i enoturisme.
A través d’aquesta visita descobrirem les magnífiques instal·lacions d’aquest celler centenari, monument industrial i emblemàtic del nostre poble, coneixerem les principals diferències entre el procés d’elaboració del vi dels nostres avantpassats i l’actual sistema de producció, i tastarem tres dels productes que ara s’hi elaboren.
Durada aproximada de l’activitat: 1,30 h.
Preus: 8 € (d’11 a 17 anys) / 10 € (majors de 18 anys)

 

·     DIVENDRES 18     ·

 18.30h. VISITA A LES VINYES AMB TAST DE VI I FORMATGE

Desplaçament amb vehicles particulars a una de les nostres finques de garnatxa i carinyena, ubicada al peu mateix de la Serra de Montsant, on descobrirem passejant entre vinyes els treballs al camp que es fan durant tot l’any i coneixerem in situ les característiques de la nostra viticultura. Completarem l’activitat enoturística amb un tast de productes km 0: degustarem el formatge local dels Germans Pizarro tot tastant tres dels vins que s’elaboren al Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant, obra modernista de Cèsar Martinell.
Durada aproximada de l’activitat: 2 h. Trobada a l’aparcament inferior del Celler
Preus: 3 € (de 5 a 17 anys) / 8 € (majors de 18 anys)

RAI BOQUERA I MAGÍ CABESTANY, de Vilafranca a Cornudella

Entre la mediàtica Siurana i el misticisme de Montsant

Són molts els escaladors que arriben a les nostres terres atrets per la màgia de les nostres roques. Potser no en som prou conscients, però està clar que vivim en un entorn conegut internacionalment pel món de l’escalada. Siurana i Montsant, Montsant i Siurana, són noms molt potents. Són destins turístics que atrapen de valent i deixen petjada. És estrany passejar per Cornudella i no trobar-se cap escalador pel carrer, comprant a les nostres botigues o fent un cafè al bar. La majoria d’escaladors que venen, siguin d’on siguin, repeteixen. I alguns fins i tot s’hi queden a viure.

És el cas del Rai i el Magí! Dos fanàtics vilafranquins “afincats” a Cornudella des de fa uns tres anys. Avui parlem amb ells perquè ens expliquin la seva experiència: l’experiència d’un parell de joves escaladors que en el seu dia ho deixaren tot per venir a viure a Cornudella, el paradís de l’escalada.

MN: Expliqueu-nos una mica els vostres inicis en el món de l’escalada. Quan vau començar, on, etc?
MAGÍ: Jo fa uns deu anys. Al principi no volia anar-hi, m’agradava massa la festa, però un dia em vaig deixar enredar per uns amics i des de llavors, no he parat. De fet, no me’n recordo ben bé com va anar… Només sé que em va canviar molt. Un cop ho vaig provar, no vaig poder parar!
RAI: En el meu cas, deu fer uns quatre anys. Sis que ho conec, però que escalo quatre. Al principi, inclús, recordo que quan arribava a peu de via, preguntava: “què us regalen si arribeu dalt? què donen?” De fet, tots dos vam deixar el hockey per escalar. Tots dos jugàvem a hockey sobre patins en categories importants, i ho vam deixar per començar a escalar perquè ens motivava molt més això.

MN: Què significa l’escalada per vosaltres?
RAI: És el nostre hobby, però també una mica un estil de vida. El món dels escaladors és com una família, ens movem tots en el mateix ambient. Quan entres a un bar, ja veus qui escala, qui camina, qui córre, etc… Tots estem vinculats d’alguna manera a la muntanya, però de seguida veus qui forma part d’aquesta gran família i qui no.
MAGÍ: Per mi l’escalada ho és tot. Tot el que faig està relacionat amb l’escalada. Vaig deixar de treballar per anar a escalar, em vaig comprar una furgoneta per poder viatjar i escalar, etc. I ara, en aquests moments, estic muntant un rocòdrom a Tarragona, un rocòdrom que es dirà Can Fanàtik.

MN: Vosaltres què sou, de corda o de bloc?
RAI: Jo faig de tot, corda i boulder. “Lo seu” és anar alternant. Si alternes, avances, i si avances, et motives més i et sents més fort.
MAGÍ: En el meu cas he de dir que, sobretot, faig corda. Però un escalador complert és aquell que ho fa tot: corda, boulder, via llarga, etc.

MN: Per què Can Fanàtic a Tarragona?
MAGÍ: Bé, a Tarragona hi ha més mercat que aquí, hi ha més volum de gent. És la ciutat, i no n’hi ha cap. Crec que d’aquesta manera tindré la possibilitat de treure’m un sou i anar vivint. Però seguiré vivint aquí, eh! D’aquí no em treuran! De fet, quan vaig venir a viure aquí a Cornudella vaig dir:  “Moriré aquí!”

MN: Ara mateix sortiu cada dia a escalar? Quin és el vostre dia a dia?
MAGÍ: Jo ara mateix no puc, perquè treballo. Estic muntant això que et deia del rocòdrom. Però sí, he estat els últims quatre anys de la meva vida només escalant.
RAI: Aquest últim any ha estat un any sabàtic per mi. Hem estat tots dos un any seguit escalant cada dia!

MN: Com i quan arribeu a Cornudella?
RAI: Un dia fent una cervesa vam dir: “fotem el camp o no fotem el camp? On anem?” El Magí em va dir: “jo vull anar a Siurana!” I jo li vaig dir: “vinc amb tu!” De fet, ens vam estirar l’un a l’altre… Tots dos som molt sociables i ens hem adaptat de seguida.
MAGÍ: Jo feia un any que estava voltant amb la furgoneta, i estava buscant un lloc on assentar-me, i vaig decidir aquest. Siurana és un lloc relativament a prop de Vilafranca. Sempre està bé estar a prop de la família, per si passa qualsevol cosa… És un lloc amb serveis. Tens Reus a la vora, un C.A.P., una benzinera, botigues, etc. En aquell moment el Rai havia perdut la feina i li vaig proposar de vindre a viure aquí. Portava vuit anys seguits treballant i el pis on vivia era molt car de mantenir i no el podia pagar. Li convenia un any sabàtic, i a mi també! Era el moment de fer-ho!

MN: Per què vau decidir venir a viure aquí i no a un altre lloc? Què té Cornudella que no tingui Santa Linya, Lleida, Montserrat, Rodellar, etc?
MAGÍ: En primer lloc perquè aquí tens molta varietat junta. A Rodellar, per exemple, només hi trobes desploms i xorreres. Aquí tens les regletes de Siurana, els forats de Montsant, vies llargues, vies curtes, tens Margalef i Arbolí al costat, Lleida a una hora, Masriudoms, etc. De fet, al principi havia pensat en anar a viure a Margalef, però allò és un cul de món. Cornudella és una mica més gran que els altres poblets de la zona. Però viure a Margalef seria tota una experiència també!
RAI: Cornudella és la segona capital del Priorat. A part dels serveis que té el poble, tens la muntanya a tocar! Estàs ben bé al mig del paradís. I es pot escalar tot l’any. Has de tenir en compte que a altres llocs només pots escalar a temporades (estiu, hivern, etc.). Aquí podem escalar tot l’any. És fantàstic!
MAGÍ: Sí,tenim el paradís de l’escalada a tocar de casa. Per tot. Per la qualitat de les vies, per la roca, el clima, la concentració de zones, la muntanya, etc. Pocs llocs d’Europa tenen tanta varietat tan junta. La gent un cop ve, o torna, o no arriba a marxar mai. Tens estils molt diferents i tots molt a la vora.

MN: Dels sectors d’escalada que ens envolten, quin és el que més us agrada i per què?
MAGÍ: El Racó de Missa, sens dubte. Per tot, per la qualitat de les vies, pel paisatge, etc. És un lloc espectacular. Si només tens un dia i pots anar només a un sector, jo et recomanaria aquest, el Racó de Missa. Sobretot, pel mar de núvols. La primera vegada que vaig escalar al Racó hi havia el mar de núvols. Va ser brutal. El Racó de Missa és El Sector! S’ha de caminar, però. I a la gent no li agrada gaire. De totes maneres, si t’agrada escalar, Siurana és boníssim també. I Margalef, també! Cada indret té el seu encant particular…
RAI: Estic d’acord amb el Magí. El Racó és com màgic, i té unes vistes espectaculars. Siurana és molt guapo també, però el Racó és molt especial. A Siurana està tot com a molt amagadet. No tens la panoràmica que tens al Racó. Veus la Mola, el mar, etc. Tens vies altes, llargues, amb encant… Tot ressona. A més, hi ha de tot: des del grau més fluix al grau més fort. Bé, potser el més fort no, però un “tio” que està fort xalarà molt perquè les podrà fer totes, i un “tio” que no ho està tant, en podrà fer moltes, també.

MN: Definiu-me Siurana i Montsant amb una paraula. Quines són les principals diferències entre aquests dos llocs?
MAGÍ i RAI: Per nosaltres, Siurana és molt més social i Montsant és com a més místic. Si ho haguéssim de definir amb una sola paraula, podríem dir que Montsant és tranquil i Siurana mediàtic. A Montsant tens la caminada, un espai més obert, vistes, etc. Montsant és com més fanàtic. Hi ha menys gent. Moltes vegades, a Montsant, pots escalar sol amb el teu company de cordada i ja està. A Siurana això és impossible. Sempre hi ha gent. Si t’hi fixes, per Setmana Santa, els locals sempre acaben escalant a Montsant, i ho fan precisament per això, perquè hi ha menys gent. Els sectors estan com a més “desperdigats”. El Racó és un dels sectors més coneguts, però en tens molts altres de guapos (l’Escletxa, Barrots, etc). La Roca de les Hores és boníssim també! Sant Joan del Codolar, el Camell, etc. La Roca de les Hores és un bon lloc per anar a l’estiu. Per Montsant també trobes llocs guapos per anar a l’estiu, raconets “xulos” amb ombra, més obacs, etc. Siurana, en canvi, és com a més famós. Les vies de grau ultra dur que surten a les revistes estan a Siurana. I és clar, els “guiris” volen anar allà! A Siurana sempre saps qui està escalant a cada lloc perquè veus els cotxes aparcats a cada sector…

MN: Quina creieu que és la nostra assignatura pendent com a “poble referent” dins el món de l’escalada? En què coixegem? Què podem millorar?
RAI: Jo crec que hi ha poc respecte a la natura. Hi ha molta brutícia, però no és un problema local, sinó de país. Les massificacions, també, poden arribar a ser un problema. A mi em preocupa el fet que la natura no sigui capaç d’absorbir un volum tant gran de gent. I això només es pot pal·liar incidint amb el tema de l’educació i el respecte a la muntanya.
MAGÍ: Jo penso que el tema de la brutícia és un problema de Catalunya en general. Jo he tombat bastant, i he vist que a altres llocs això no passa. A fora la muntanya està més neta, hi ha més respecte. Crec que abans en teníem, però ara l’hem perdut. Abans ningú llençava papers a terra. Ara et trobes burilles, llaunes de tonyina, paper de wc, etc. Un dia fins i tot vaig trobar-me una bola d’esparadrap! No sé, crec que entre tos podríem trobar fórmules per solucionar aquest problema… Potser es podrien posar contenidors a determinats sectors, estudiar el tema del finançament, etc. No sé. Crec que cal fer campanya sobre això, cal actuar. Si un lloc te’l trobes net, el mantens net. Però si està brut, passes de tot.
RAI: Però amb això no estem dient que només embrutin els escaladors. Avui dia hi ha molta gent que va a la muntanya i no és escaladora. S’ha posat com a de moda. El turista de Siurana, per exemple, també embruta. I molt. No només embruta el nou escalador, el que ve d’un rocòdrom o d’un gimnàs de ciutat, sinó també la gent de pas que ha tingut poca cultura de muntanya i poc contacte amb la natura.
MAGÍ: Abans et deia que estic muntant un rocòdrom a Tarragona, Can Fanàtik. Doncs bé, aquest projecte l’estem impulsant des d’una entitat que hem creat. Es diu “Associació d’esports de muntanya i escalada de Tarragona”. A través d’aquesta entitat, volem fer moltes coses. Entre elles, volem organitzar una acció per col·laborar a pal·liar aquest tema. Volem organitzar una sortida a la muntanya per netejar-la. Farem una jornada de neteja. Muntarem una carpa per explicar el problema, repartirem bosses i guants i farem que tothom que torni d’escalar porti la bossa plena. Nosaltres ens encarregarem d’anar-la a llençar. Fa molt poc que hem creat aquesta associació i estem molt motivats.

MN: Ens sembla molt bé aquesta iniciativa, Magí. Des de Montsant Natura us donarem el suport que convingui. Compteu amb nosaltres. Moltes gràcies a tots dos per dedicar-nos aquests minuts i sobretot, Salut i fanatisme!

Avui, 14 d’abril, s’inaugura la sala de bloc CAN FANÀTIK a Tarragona. Podeu seguir-ne totes les novetats a través del seu facebook. Magí, molta sort en aquest nou projecte!

Fotos grans: Gorka Martínez www.gkmph.com

 

 

 

David Pellejà i Alba Corbalán, guies del Celler Cooperatiu

 

Aquests dies estem d’aniversari: fa poc més d’un any que oferim visites guiades al Celler Cooperatiu de Cornudella, tots els caps de setmana, a les 12h del migdia.

Avui parlarem amb l’Alba i el David, els dos joves historiadors responsables del treball de recerca i confecció del guió de les visites. Ells dos són qui, des del primer dia, estan al peu del canó tots els dissabtes i diumenges al matí, oferint-nos el bo i millor d’aquest edifici tan emblemàtic del nostre poble: el Celler Cooperatiu.

Tots dos són llicenciats en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment l’Alba exerceix de professora de ciències socials i de llengua anglesa i el David és arxiver i gestor documental. Com a historiadors han fet petites investigacions d’història local d’entre les quals podem destacar la que va veure la llum al llibre “El fet casteller al Priorat. Els Brivalls de Cornudella”.

MN: Quan us vam plantejar el repte d’elaborar el guió de les visites guiades al Celler Cooperatiu, us va costar molt decidir-vos i acceptar aquesta proposta?
D/A: No. En la proposta vam veure una bona oportunitat per participar en la creació del producte des de zero i fer-lo molt nostre.

MN: Com va ser el procés d’elaboració del guió de la visita?
D/A: Bé, el guió de la visita l’elaborem contínuament, intentem que cap visita sigui igual i que s’apropi al màxim al que interessa al visitant. Segurament en ocasions ho aconseguim i en d’altres no tant…  Si parlem pròpiament del guió inicial podem dir que el procés d’elaboració va ser curt i intens, llavors ja compaginàvem aquesta tasca amb les respectives feines i estudis. Inicialment ens vam centrar en la recerca de la informació, en l’estructuració de les principals parts de la visita i en imaginar com podia quedar lligat tot plegat. Vam trigar unes dues setmanes a tenir la base del primer guió. Amb la recerca feta i el guió enllestit vam fer diverses visites de proves per acabar d’arrodonir el discurs i valorar les impressions dels primers “visitants-consellers”.

MN: Què ha significat per vosaltres poder explicar el modernisme i el moviment cooperatiu a Cornudella de Montsant?
D/A: Per a nosaltres és una sort donar a conèixer aquesta part tant important del patrimoni local de Cornudella i de Catalunya. Explicar el modernisme al camp i el moviment cooperatiu de principis del segle XX en un celler com el de Cornudella és una experiència molt gratificant, l’edifici parla per si sol. Nosaltres només intentem que al visitant no li passi per alt cap detall i que quan s’acabi la visita s’entengui perquè aquest celler i d’altres de la mateixa època es coneixen com Catedrals del Vi.

MN: Com valoreu que el Celler Cooperatiu s’hagi obert al públic i estigui treballant el tema de l’enoturisme?
D/A: Valorem molt positivament totes les iniciatives que vagin en aquesta línia. Creiem que existia i continua existint una demanada justificada de conèixer espais com el Celler Cooperatiu de Cornudella. També hem vist com ha evolucionat el món del vi a la nostra comarca en els darrers anys. Hem pogut comprovar, gràcies a les visites, l’entusiasme i el desig de la gent no només per tastar bons vins sinó, per conèixer tot allò que hi ha al darrera.

MN: Què suposa per dos llicenciats en històriatreballar en aquesta experiència enoturística?
D/A: D’entrada suposa “posar-nos les piles” i introduir-nos en un món totalment nou fins al moment. Aprofitem des d’aquí per agrair el suport inicial rebut de l’enolèg i el bodeguer del celler en els aspectes més tècnics. Poc a poc hem anat agafant experiència, nosaltres ensenyem a la gent però sovint gràcies a les preguntes i els comentaris que ens fan els visitants l’aprenentatge és mutu. Cal dir, també, que tant el producte de les visites guiades al celler com el de l’Entre còdols, parlen de vinyes, d’elaboració de vi i del mateix vi però també parlen d’història i de com hem arribat a l’actualitat després de gaire bé cent anys.

MN: Quin perfil d’usuari teniu a les visites al celler?
D/A: Ens visita tot tipus de públic, principalment gent del país, si bé hem fet algunes visites en anglès. En edats la franja és molt àmplia, força gent jove, famílies amb nens i alguns grups de jubilats.

MN: Expliqueu-nos alguna anècdota de les visites.
D/A: D’anècdotes n’hi ha moltes, en alguns casos més d’una per visita. Si ens feu triar possiblement ens quedem amb dos anècdotes diferents però que tenen com a protagonistes els més menuts de la visita. La primera va passar quan ja acabàvem la visita, una àvia, que havia intentat tota la visita que els seus néts es portessin bé, s’acosta cap a nosaltres i mirant com els seus néts marxaven corrents cap al parc del costat del Celler ens diu amb cara de cansada: “això si que és una criança i no el que feu vosaltres amb el vi”. La segona anècdota va passar poc després d’haver començat, aquell dia teníem un grup força gran en el que hi havia famílies amb nens, un dels nens, d’uns quatre o cinc anys es va posar al nostre costat i ens va començar a escoltar amb molta atenció. Estava com embadalit mentre comentàvem les parts de la façana. Quan vam acabar l’explicació de la façana el nen ens va dir “jo de gran vull explicar això que expliqueu vosaltres”, va ser un d’aquells petits detalls que et queden gravats. Evidentment vam acabar la visita amb el nen al nostre costat i preguntant tot allò que no entenia com per exemple “què és una tina?”.

MN: Després d’un any al capdavant de les visites, quina en seria la valoració general?
D/A: En termes generals la valoració que fem d’aquest primer any és bona. Vam començar un projecte de nou en un àmbit allunyat del que estàvem acostumats a treballar i fins al moment sembla que els resultats que s’estan obtenint són positius. Segurament ens queda camí per recórrer i aspectes a millorar però de moment estem contents de l’acceptació que tenen les visites. Treballar de guies del celler comporta algun que altre sacrifici lògic però ens recompensa veure com molta gent queda contenta en acabar la visita.

MN: Doncs bé, moltíssimes gràcies per tot i enhorabona de nou per la feina feta!

 FOTOS: En David i l’Alba al passadís inferior, Imatge de “l’assaig general” de les visites, Visita guiada al Celler (foto de gkmph.com), i en David i l’Alba amb el director de cinema Jesús Monllaó el dia que va venir a fer la visita.

 

Clica sobre la imatge següent per descobrir “El Modernisme al camp: L’ART DE FER VI”