Monthly Archives: Desembre 2013

El primer vehicle que va arribar a Siurana

lafoto_1cotxeSiurana
Fografia cedida per Manel Casademunt Badia – Abril 1952

Ens ha fet gràcia compartir amb vosaltres aquesta fotografia, cedida per Manel Casademunt Badia, ja que s’hi pot observar el primer vehicle que va arribar al Corral del Pla per la “carretera de Prades”.  És el Fiat del Dr. Joan Casademunt Anadón, l’oncle d’en Manel.  “Des d’aquí, només restava un planer passeig fins al poble amb les maletes carregades sobre la mula, res a veure amb el costerut camí ral que arribava a Siurana des de Cornudella”.

“La suspensió de ballestes i el poc pes li permetien avançar lleuger per la nova pista, oberta només amb pics, pales i aixades. La pitjor part era el tram dels Puntalots, pel seu fort desnivell (al marxar, la muller i les filles hagueren de baixar del cotxe i empènyer de valent per a superar la pujada), però també era força difícil avançar per la terra tova sense compactar en alguns trams del Pla dels Bassots fins aquí”, ens explica el Manel.

“En Genraro Martorell Badia, des de la centraleta telefònica de Cornudella, tenia al meu oncle al corrent dels avanços de la Pista de Prades, i al cap de setmana següent, ell cap a Siurana falta gent. El vehicle era un Fiat Balilla de dues portes, de 995 cc de cilindrada i de 20 cv de potència. En pla i a mínima càrrega podia agafar una velocitat màxima de 80 km/h!”, segueix explicant-nos.

“Un cop dinamitat el cingle del Tallat, també fou el primer vehicle en arribar prop de sota el Castell, on es feu una petita esplanada redona d’uns cinc metres de diàmetre per a poder girar i tornar a marxar. Unes setmanes després d’això, un cop desfetes les parades de conreu, “la carretera de Prades” arribà definitivament al poble, a la Plaça Espanya”.

LA RUTA DELS REFUGIS A LA REVISTA GoolNatura

LA RUTA DELS REFUGIS PROTAGONITZA L’ÚLTIM NÚMERO DE LA REVISTA GoolNatura

entrada 27-12-2013La Ruta dels Refugis enceta el número 76 de la revista GoolNatura protagonitzant l’article central de la secció “rutes a peu”. El resultat és un extens article de vuit pàgines a tot color on se’ns explica, amb suggerents imatges de la zona, el seu recorregut i ens permet visitar alguns dels llocs més emblemàtics de les tres comarques que la formen.

Recordem que la Ruta dels Refugis és una ruta de 90 km i gairebé 4.000 m de desnivell que transcórre entre el Parc Natural de la Serra de Montsant i les Muntanyes de Prades. Es pot fer en quatre etapes, amb sortida i arribada a Lo Refugi, a Cornudella de Montsant. Trobareu tota la informació de la ruta, preus i descomptes, a www.larutadelsrefugis.com

La revista GoolNatura és bimensual i té una tirada de 10.000 exemplars. Es reparteix gratuïtament per tot Catalunya, i compta amb una APP pròpia per Iphone i Android.

JOAN DOLCET, president del Celler Cooperatiu

IMG_8066Avui entrevistem a Joan Dolcet, pagès de formació i actual president del Celler Cooperatiu. Va néixer a Reus l’any 1948, però ha viscut tota la vida a Cornudella. El Joan és un autèntic apassionat del món de l’agricultura, un home que estima la terra i treballa al camp, un pagès sindicalista que viu amb intensitat allò que ha fet tota la vida: conrear la terra. Avui el coneixerem una mica més…   

MN: Quan temps fa que estàs al capdavant de la junta directiva del celler?
JD: Buff, molts… Deu fer més de 10 anys que estic a la junta del celler! Com a president, només en fa 4. Primer vaig entrar com a vocal, després vaig passar a ser el tresorer, més tard el vice-president, i ara, des de fa quatre anys, en sóc el president. Soci ho he sigut tota la vida, és clar. Ja ho era el meu pare!

MN: Quants socis sou al celler?
JD:  Som 225 socis, però productors només som 48. De mitjana, entrem cada any entre 70.000 i 100.000 kg d’oliva, i uns 300.000 kg de raïm. És clar, cada any no hi ha la mateixa collita, però més o menys, això és el que entrem.

MN: En poc temps, hi ha hagut molts canvis al celler: obres de millora, ampliació de la botiga, l’espai expositiu, noves etiquetes, etc. Com ho valores tot això?
JD: Molt positivament, és clar. Els membres de la junta estem molt contents i satisfets de tot el que s’ha pogut fer. Per nosaltres l’ajut que hem rebut de Cultura ha sigut clau, ha significat un canvi molt important. Pensa que ens han donat 300.000 euros a fons perdut! És clar, fins ara no havíem rebut gaires subvencions, i les poques que ens havien donat, només eren del 30 o el 40%. Que Cultura ens hagi reconegut finalment el llegat modernista del Celler ens ha permet fer un pas més, un pas molt important.

MN: En què han consistit les obres? Ja es poden donar per finalitzades?
JD: Sí, ara podríem dir que ja hem acabat. Hem fet un repàs general de la teulada, tots els paviments, hem canviat els desguassos i la instal·lació de la llum de tot l’edifici. Pensa que la llum que teníem fins ara no s’havia tocat des de la construcció del celler! Feia riure, la teníem lligada amb fil-ferros! A més a més, hem ampliat la botiga, amb un espai expositiu molt atractiu, i tenim molts més productes agroalimentaris que abans. A part de l’oli i els nostres vins, venem també altres productes de la zona, com ara formatges, embotits, fruits secs, mels, confitures, codonyat, etc. La botiga ha evolucionat molt, ha sofert un gir de 360 º. La clientela l’hem doblada i, per tant, també hem doblat els ingressos. Estem molt contents.
Quant a les obres, pràcticament ja estan acabades, falten dos o tres rucades. Tenim pendent de fer la inauguració oficial, amb les autoritats i els membres de La Caixa, tal com es fa a tot arreu… No crec que tardem gaire a fer-ho!

MN: Què me’n podries dir de la qualitat dels vins del celler? Han sofert una evolució també?
JD: És clar. Penso que els vins del celler són un reflex de la nostra història i arquitectura. Els vins que fem ara no tenen res a veure amb els que fèiem al principi, quan tot es venia a granel. Ara engarrafem i embotellem. Tenim un bon enòleg, i un bon equip humà al darrera. El saber fer de tota la gent que treballem al celler el traspassem als vins que fem, n’estic segur. Ens ha anat molt bé comptar amb l’assessorament d’un enòleg jove, ens ha obert els ulls, i hem après a treballar d’una altra manera.
Fem un criança (el Castell de Siurana, amb molt bona acceptació), un semi criança (el Codolar, que està sis mesos en bóta), i la gamma de joves (els Troies: blanc, negre, rosat). Després també fem vins dolços: tenim la mistela (que, per cert, el 2011 va guanyar el primer premi de vins dolços de Catalunya) i la garnatxa roja (que vindria a ser un dels productes estrella de la cooperativa). No en tenim gaire de garnatxa roja, però la poca que tenim té molta qualitat. És un vi dolç molt característic perquè és completament natural, és tot suc de raïm, no hi posem sucre!

MN: Com valores que el celler, al 2013, s’hagi obert al públic i s’estigui treballant el tema de l’enoturisme?
JD: Molt positivament, és clar. Ha sigut un encert, i n’estem molt satisfets. Feia molta falta! Nosaltres no ens en podíem fer càrrec i hem traspassat aquesta tasca a l’empresa Montsant Natura, un centre d’activitats local. La valoració és molt positiva. Hem incrementat força les vendes, com t’he dit abans, i hem evolucionat molt a nivell tecnològic. Ens feia molta falta obrir-nos un espai a internet, donar-nos a conèixer a través de les xarxes socials, una nova pàgina web, molt més visual, etc. L’organització de les visites guiades ha estat també un encert total i absolut. Pensa que hi havia molta gent del poble que no havia entrat mai al celler! L’Alba i el David ho fan molt bé i ho expliquen tot amb molta il·lusió i entusiasme. Arquitectònicament parlant, el celler era desconegut per molta gent. És un plaer visitar-lo i descobrir els detalls dels seus racons que l’han fet ser catalogat com un dels monuments industrials del nostre país.

MN: Com veus el futur del celler?
JD: Molt esperançador. Es poden fer moltes coses. Ara tan sols hem iniciat el camí… Estem oberts a tot tipus d’activitats culturals i enoturístiques que ens permetin promocionar el nostre celler i els nostres productes. No oblidem que la seva construcció, el 1922, va ser possible gràcies a l’aportació de 3 collites i el jornal de vila de tots els pagesos del poble. Aquest esforç compartit i l’obra final han fet que el Celler Cooperatiu sigui un element emblemàtic del poble. És responsabilitat de tots mantenir el seu llegat cooperativista. Jo ja tinc 65 anys, enguany m’he jubilat, però n’estic segur que els vindran ho sabran fer igual o millor que nosaltres. De totes maneres, tan de bo fossin més! I és que avui dia, malauradament, no n’hi ha gaires de joves agricultors a la vila. No hi ha continuïtat. És molt difícil viure de la terra i cada cop es veuen més terrenys abandonats. A la llarga, això sí que pot ser un problema. Som un país agrícola per definició, tenim el clima ideal, el mar mediterrani, ho tenim tot a favor… Però els polítics no ho han sabut aprofitar. I quan dic els polítics em refereixo als de tots els colors… En general, no han mimat els pagesos, no s’han fet càrrec de l’agricultura com calia fer-ho… i això ho pagarem car!

Marcel·lí Pizarro, formatger

La formatgeria Pizarro, productora local de formatge artesà, ens obre les portes per tal d’ensenyar-los les instal·lacions i explicar-nos en què consisteix la seva activitat. Visitem l’obrador de la mà del Marcel.lí Pizarro, el germà petit de la família.

La passió per fer formatges remunta fins fa força anys, quan el pare d’en Marcel.lí tenia un ramat de cabres i va començar a fer formatges per autoconsum i per vendre’ls al poble. L’interès pel món dels formatges va arrelar en els seus fills, que des de ja fa 15 anys elaboren formatges frescos de vaca, mató i van diversificant la seva oferta amb nous productes curats amb diferents processos.

personesPizarro 1MN: Quan temps fa que us dediqueu professionalment al formatge artesà? D’on neix el projecte?
MP: Vam començar l’any 1996. A casa teníem un ramat de cabres i ovelles i sempre n’havíem vist fer a la mare, per autoconsum. L’any 96 ens vam decidir a dedicar-nos hi. Al principi només fèiem mató. Llavors vam fer un curs de formació per aprendre a fer curats i des de llavors, no hem parat.

MN: Quins productes elaboreu?
MP: Actualment fem cinc tipus de formatges, tots ells amb llet de vaca pasteuritzada: formatge fresc, mató, formatge semicurat, el curat i els daus a l’oli de romaní, farigola o lanvanda. Tot elaborat a mà, sense gluten. Tenim dos formats, el de 0,5 kg i el de 1 kg. Gràcies a la qualitat de la llet fresca que entra cada dia a l’obrador i al fet que només utilitzem ingredients naturals obtenim productes 100 % naturals, sense cap tipus d’additius ni conservants.

MN: Per què no utilitzeu llet de cabra o d’ovella?
MP: Perquè la llet de cabra costa més de trobar. De fet, també en fem de formatge curat elaborat amb llet de cabra. L’hem començat a fer fa poc i, la veritat, és que es ven molt bé. Agrada molt.

MN: Les instal·lacions són noves, oi?
MP: Sí. El nostre obrador ha estat totalment renovat per poder oferir un producte artesanal complint amb la més estricta normativa que en garanteixi la màxima qualitat. La bodega, amb controls de temperatura i humitat, permet curar els formatges artesans garantint la fidelitat de la recepta original. El resultat és sempre un formatge intens, aromàtic, d’aspecte i sabor excepcionals i molt saludable.

personesPizarro 2 personesPizarro 3

MN: Quina producció feu?
MP: Depèn de la setmana. El mató i el formatge fresc el fem sempre per encàrrec. Avui, per exemple, estic fent mató. D’aquests 300 litres de llet, en sortiran uns 50-60 kg. En canvi, de curats i semicurats sempre en tenim en stock a la bodega. Els anem fent segons els anem gastant.

MN: On es poden comprar els vostres formatges?
MP: A totes les botigues del poble, al Celler Cooperatiu, i també directament aquí a a la formatgeria. Fora vila també el tenen a diferents comerços, i molts restaurants de la zona també l’estan començant a incorporar a les seves cartes…

personesPizarro 4.
“Pizarro Formatgers”
és, doncs, una empresa familiar. Des dels seus inicis han estat elaborant formatges de primera qualitat amb els millors ingredients. El resultat són formatges artesans de sabor i aspecte inconfusibles amb l’estil i caràcter de la comarca, el Priorat.

És l’única formatgeria que hi ha actualment a Montsant, i per nosaltres és un orgull que l’únic formatge que es fa a la zona es faci al nostre poble. Felicitats, Marcel.lí!  

AMPLIEM L’OFERTA D’ACTIVITATS ENOTURÍSTIQUES

AMPLIEM L’OFERTA D’ACTIVITATS ENOTURÍSTIQUES
VINCULADES AL CELLER COOPERATIU DE CORNUDELLA

entrada 03-12-2013.
Aquesta setmana donem el tret de sortida a un nou producte enoturístic relacionat amb la descoberta i promoció del Celler Cooperatiu de Cornudella de Montsant:
El modernisme al camp, de la vinya al celler

Amb aquesta nova activitat que a partir d’ara us oferim, completem un ventall divers d’opcions per descobrir-lo. Tres maneres diferents de conèixer-lo i gaudir-lo, adaptades a diferents tipus de públic:
.     El modernisme al camp, l’art de fer vi
.     – El modernisme al camp, de la vinya al celler
.     – Entre còdols, de l’ermita al celler

Si vols saber i conèixer en què consisteix cadascuna d’aquestes activitats, visita la nostra web o contacta amb nosaltres a info@montsantnatura.cat.

Des del Centre d’Activitats Montsant Natura seguim treballant per potenciar, donar a conèixer i difondre el producte local. A través de les activitats que us oferim pretenem donar suport al coneixement, a la promoció i a la potenciació de les economies productives que han de permetre afavorir el desenvolupament econòmic local de Cornudella de Montsant.