JORDI NADAL, nou Cap de Parc

El Parc de Bombers Voluntaris de Cornudella es va inaugurar l’any 1986. Des del passat mes de desembre compta amb un nou cap de parc, en Jordi Nadal Bonet, bomber voluntari de la secció activa des de fa deu anys.

Avui parlarem amb ell perquè ens expliqui quin tipus de serveis fan al parc de Cornudella i quin són els reptes i objectius que s’ha marcat pels propers quatre anys.

MN: Què hi fa un parc de bombers a Cornudella?
JN: És evident que la zona on estem legitima l’existència d’un Parc de Bombers Voluntaris. El seu emplaçament no és casual, sinó completament estratègic. Vivim en un entorn rural de muntanya on és necessari el tipus de servei que oferim. A nivell forestal, cobrim tota la zona de Montsant i Siurana, és a dir, la part sud-oest de les muntanyes de Prades.

MN: Com funciona un Parc de Bombers Voluntaris?
JN: Un parc de voluntaris no està obert tot l’any. Només tenim obert quan hi ha previsió de riscos. Durant l’estiu, ens fan obrir per risc d’incendi forestal, i durant l’hivern, només quan hi ha riscos puntuals, com ara ventades, nevades, aiguats, etc.

MN: Quan teniu el parc tancat i hi ha un servei, com actueu?
JN: Des de Control Bombers ens envien un sms al mòbil per activar-nos. Els que podem, sortim. Mínim hem de ser tres persones. Si no som tres, no podem sortir. En tots els casos s’activa sempre automàticament el parc de funcionaris més proper, en aquest cas Falset.

MN: Quants bombers voluntaris sou al Parc de Cornudella?
JN: A dia d’avui, 20.

MN: Quin són els serveis més habituals als quals assistiu?
JN: Fem de tot, però sobretot recerques de muntanya i rescats (no només d’excursionistes sinó també d’escaladors). Són dos tipus de serveis diferents. En una recerca, normalment la gent està bé, simplement s’ha perdut. En canvi, un rescat implica que algú ha pres mal.

MN: I quins tipus de serveis feu més?
JN: Fem des d’accidents de trànsit fins a assistències tècniques, passant per focs forestals, focs d’habitatge, sanejaments de façana, fuites d’aigua, obertura de portes, ascensors, etc. De tot. Serveis urgents i serveis no urgents, com ara netejar un camí o el perímetre d’una bassa.

MN: Quants serveis acostumeu a fer cada any de mitjana?
JN: Ostres, de cap no t’ho sabria dir, ho hauria de mirar. Però aquest últim any, per exemple, entre serveis urgents i no urgents hem arribat als 100. Abans en fèiem més!

MN: Feu algun tipus de preparació / formació específica relacionada amb els serveis de muntanya?
JN: Si, és clar. Fem formació per tot. La casa ens obliga a fer-ho. La Direcció General ens està donant formació, però creiem que és poca. En voldríem més i així els hi hem fet saber en vàries ocasions. Per “suplir” aquesta mancança, el que fem és autoorganitzar-nos i gestionar-nos nosaltres mateixos les pràctiques. Cada mes en muntem alguna. És a dir, a part de la formació que ens dóna Bombers, fem aquesta altra formació extra entre nosaltres. Muntem pràctiques d’accidents de trànsit, rescats urbans, focs d’habitatge, etc.

MN: Disposeu de material específic per als accidents de muntanya?
JN: El material que tenim ja té un cert temps. Abans la Direcció General no donava aquest material als parcs de voluntaris. El material de rescat que tenim el vam haver de comprar mitjançant subvencions aconseguides a través de l’Associació de Bombers.

MN: Quins objectius i reptes t’has marcat, com a cap de parc, per als propers quatre anys?
JN: Molts. Sobretot, el principal, és que la gent estigui ben formada. M’agradaria que tot el personal del parc estigués igual de format. Això costa perquè la gent té la seva feina, però un dels objectius seria aquest. M’agradaria optimitzar el nivell de professionalitat de tots els membres del parc, que tothom estigués ben preparat per fer front a tot tipus de serveis: accidents de trànsit (hi ha persones pel mig), focs d’habitatge, qualsevol assistència tècnica, etc. És molt important fer pràctiques i que la gent tingui interès en fer-les.
També m’agradaria que es tornés a reactivar l’equip d’excarceració, tornar a concursar, etc. L’equip el vam crear fa un parell d’anys, però per motius personals, el tenim una mica en stand by.
Un altre objectiu que tinc al cap, igual d’important que els altres dos, és especialitzar-nos amb el tema de rescats de muntanya. Aquí hi entrarien excursionistes, però sobretot escaladors. Estem a una zona referent dins el món de l’escalada. M’agradaria que el nostre parc estigués format específicament per això. Com a cap de parc, he demanat a la Direcció General formació especialitzada amb muntanya i escalada. Evidentment, no cal que tinguem un helicòpter aquí, però almenys, sí saber com funciona tot aquest món i com actuar en cada cas. Per la zona on estem, necessitem aquesta formació, i volem que ens la doni el GRAE.
També m’agradaria que entrés gent nova, amb ganes, i sobretot que visqués al poble. És un requisit indispensable per poder garantir una assistència ràpida als serveis. No és fàcil trobar gent amb disponibilitat. De totes maneres, ara no hi ha places convocades, tot i que nosaltres insistim en demanar-les.

MN: Com actueu en cas d’un accident d’escalada?
JN: Rebem l’avís de Control Bombers on ens indiquen la localització dels fets. Avui dia, amb els smartphones, si tens el gps activat pots enviar la teva ubicació amb el whatsup. Bombers agafa aquesta ubicació i la passa a la nostra cartografia, la cartografia de Bombers. Llavors ens desplacem sempre dos parcs. Si fa falta més gent, s’activen més recursos, l’helicòpter o altres parcs. Un cop arribem al lloc, depenent del que hagi passat, prenem més o menys material.

MN: Que feu més, rescats d’escaladors o d’excursionistes?
JN: Per sort, d’excursionistes. Crec que és important destacar la baixa sinistralitat d’accidents d’escalada que hi ha en una zona on anualment hi passen milers d’escaladors, però no podem relaxar-nos. Volem estar formats igualment per si de cas.

MN: Enguany tindrà lloc la quarta edició de la Cursa de Bombers Voluntaris de Cornudella. Com valores que el Parc s’impliqui cada any en la seva organització?
JN: Molt bé. Les curses porten molta feina. El primer any la vam voler organitzar nosaltres i ens va costar molt, bàsicament perquè no som especialistes en muntar curses. Fa falta molta gent i molta logística. Ara estem contents perquè molta gent de la casa ens ha felicitat. La cursa ha agafat molt de ressò i això sempre és positiu. Sortim en diferents mitjans i en vàries publicacions especialitzades. Tot ajuda a donar-nos nom. Està molt bé.

PASSEIG CIRCULAR PELS PEUS DE MONTSANT

Tens poc temps i vols conèixer tres dels antics camins més emblemàtics del nostre terme?
Et proposem un tomb circular sortint i arribant des de LoRefugi, a Cornudella de Montsant.

Es tracta d’una ruta circular pels peus de Montsant ideal per a fer en família, entre còdols, rouredes i alzinars, un passeig d’uns 6 km aproximadament que, sense comptar parades, es pot fer amb tan sols una hora i trenta minuts.

L’itinerari té molt poc desnivell. Transcorre per tres dels principals eixos de comunicació de la zona: el GR 174.1, el Camí dels Cartoixans i el Camí Ral de Cornudella a Albarca.  Si ets client dels nostres allotjaments, tens a la teva disposició, gratuïtament, la fitxa de l’itinerari, amb el mapa, la gràfica de desnivell i la descripció del track.

Sortim de LoRefugi i ens dirigim a la part més alta del poble, on hi ha la piscina municipal. Allí agafarem el GR 174.1, també anomenat grau de Montsant o grau del Tomaset. Després d’uns vint minuts de pujada, arribarem al punt on el Camí dels Cartoixans intersecciona perpendicularment amb el GR.

El Camí dels Cartoixans és un antic camí planer del segle XIII que passa pels peus de la Serra de Montsant. És el camí que enllaçava la Cartoixa d’Scala Dei amb el camí ral de Reus a Lleida. Nosaltres l’agafarem direcció est, cap a Albarca. L’anirem resseguint, tot planejant, fins que ens trobem amb la capella de Sant Joan Petit, a la pista pavimentada que ens porta cap a l’ermita de Sant Joan del Codolar. En aquest punt, seguirem amb la mateixa direcció que portàvem, sense deixar en cap moment el Camí dels Cartoixans, perfectament senyalitzat amb marques grogues.

Després d’uns trenta minuts planejant, arribarem al punt on començarem el descens. Aquí deixarem el Camí dels Cartoixans i agafarem de baixada la pista del Racó del Carro cap a Cornudella, que ens aproparà a la vila per la deixalleria municipal. 

La CURSA DE BOMBERS VOLUNTARIS de Cornudella de Montsant escalfa motors…

El pròxim diumenge 18 de maig tindrà lloc la quarta edició de la Cursa de Bombers Voluntaris de Cornudella de Montsant, la cursa de referència de les muntanyes prioratines.

La Cursa de Bombers Voluntaris de Cornudella és una cursa de muntanya que va néixer l’any 2011 en el marc dels actes commemoratius del 25è aniversari del Parc de Bombers de la vila. L’organitza el Centre d’Activitats Montsant Natura, conjuntament amb la Secció de Muntanya de l’Agrupació Cultural de Vila-seca (SMACV), amb la col·laboració del Club Naturetime i l’Associació de Bombers Voluntaris de Cornudella.  

Per segon any consecutiu, la cursa formarà part del circuit trailSERIES de la Costa Daurada. De fet, serà la segona prova del circuit d’aquesta temporada, un circuit de curses de muntanya que arrenca amb força i que comptarà amb un total de 8 proves repartides per les muntanyes tarragonines. L’objectiu del circuit trailSERIES Costa Daurada és donar a conèixer els millors recorreguts, racons i paratges de la Costa Daurada per la pràctica del Trail Running en competició.

La cursa dels Bombers Voluntaris d’enguany seguirà comptant amb dos recorreguts: un itinerari de 10 km i un altre de 20 km. Igual que l’any passat, l’itinerari curt també es podrà fer caminant. Tota la informació pràctica de la cursa, així com les dades tècniques, el programa, preus, etc. es podrà consultar en breu a la web www.cursabomberscornudella.cat

Les inscripcions s’obriran el pròxim dilluns 10 de febrer a les 00.01h i es tancaran el dimecres abans de la cursa, és a dir, el 14 de maig. Les inscripcions realitzades durant les primeres 48 hores gaudiran d’una tarifa reduïda.  Es formalitzaran a través de la web www.naturetime.es

L’actualitat de la cursa també es podrà seguir a través de la pàgina a Facebook facebook.com/cursabombersvoluntaris i a twitter amb el hastag #CBV2014

Així es va viure la tercera edició de la cursa:

EL BAR DE LoRefugi ES RENOVA AMB L’ENTRADA DEL 2014

Comencem un nou any i, amb ell, una nova etapa. Renovem el bar de LoRefugi, i ho fem de manera integral, per dins i per fora.

Aquest cap de setmana hem obert les portes de nou amb la cara ben neta. No només hem pintat el bar, sinó que hem canviat la il·luminació i hem redecorat els diferents espais per fer-lo més acollidor.

Tot per donar la benvinguda a aquest nou any que comença, però sobretot també, per legitimar els canvis que a partir d’ara regiran la nostra línia de treball. Ens plantegem una nova etapa amb il·lusió i optimisme, una etapa en la que apostarem fermament pels productes de qualitat i de proximitat. Hem renovat la nostra carta i hem afegit nous plats per vegetarians i vegans, i ho hem fet prioritzant els productes km 0 que tenim al nostre abast.

Una altra de les novetats que hem preparat per aquest 2014 és la secció “Vi del Mes”. I és que cada mes, al bar LoRefugi, oferirem un vi de la zona per tastar i el maridarem cada setmana amb una tapa diferent, elaborada amb productes frescos i de la zona. Farem tastos i degustacions in situ i moltes altres coses que no podem ni volem desvetllar-vos de cop.

També hem donat el tret de sortida als “Menús de Maridatge” amb els vins del Celler Cooperatiu de Cornudella, edifici modernista de Cèsar Martinell visitable tots els caps de setmana. Hem dissenyat dos menús, un que marida amb la línia dels vins “Castell de Siurana”, i un altre que ho fa amb la gama dels “Troies”. Tots dos menús es composen d’un aperitiu de benvinguda, un primer plat, un segon plat i postres, i inclouen el tast de tres vins.

Veniu i gaudiu amb nosaltres d’aquesta nova etapa, una etapa que es presenta plena de novetats i bones vibracions… Hi esteu tots/es convidats/des!    

NEVADA 14 DE GENER DE 1946

Avui fa 68 anys que Siurana es despertava amb aquesta impressionant nevada.

Aquesta fotografia, presa el 14 de gener de 1946 i cedida per Manel Casademunt, ens mostra el pam de neu que tapiava la porta d’entrada a l’església romànica de Santa Maria de Siurana.