Molí d’en Salvat, dècada dels 30-40

Les fotografies que us presentem avui corresponen al Molí d’en Salvat, al riu Siurana, entre les dècades del 1930 i 1940. Han estat cedides per Maria i Josep Abella Martorell, fills de Joan Abella Anglès, masover del molí durant els anys 40.

El Molí d’en Salvat ha rebut altres denominacions al llarg dels segles (del Pellisser o d’en Siurana). Es tracta d’un complex de molins format per un molí principal, que en els anys 20 va ésser utilitzat com a generador d’electricitat i en la postguerra es va tornar a utilitzar com a molí fariner amb una gran activitat.

Actualment es conserva part de la planta i estructures d’un màxim de 150 cm, perquè amb motiu de la construcció del pantà de Siurana, va ser dinamitat. De fet, quan el nivell del pantà baixa, part de les runes queden al descobert.

LoRefugi A PRINCIPIS DEL SEGLE XX

En aquesta fotografia, cedida per Miquel Butet, veiem com eren les instal·lacions del refugi a principis del segle XX. La casa i el pati que veiem al fons de la fotografia era del doctor Josep Mª Vendrell Ferran, i és on avui, gairebé 100 anys després, hi ha el nostre Refugi. Qui li havia de dir al doctor Vendrell que casa seva es convertiria en un hospedatge d’escaladors?

NEVADA 14 DE GENER DE 1946

Avui fa 68 anys que Siurana es despertava amb aquesta impressionant nevada.

Aquesta fotografia, presa el 14 de gener de 1946 i cedida per Manel Casademunt, ens mostra el pam de neu que tapiava la porta d’entrada a l’església romànica de Santa Maria de Siurana.

El primer vehicle que va arribar a Siurana

Fografia cedida per Manel Casademunt Badia – Abril 1952

Ens ha fet gràcia compartir amb vosaltres aquesta fotografia, cedida per Manel Casademunt Badia, ja que s’hi pot observar el primer vehicle que va arribar al Corral del Pla per la “carretera de Prades”.  És el Fiat del Dr. Joan Casademunt Anadón, l’oncle d’en Manel.  “Des d’aquí, només restava un planer passeig fins al poble amb les maletes carregades sobre la mula, res a veure amb el costerut camí ral que arribava a Siurana des de Cornudella”.

“La suspensió de ballestes i el poc pes li permetien avançar lleuger per la nova pista, oberta només amb pics, pales i aixades. La pitjor part era el tram dels Puntalots, pel seu fort desnivell (al marxar, la muller i les filles hagueren de baixar del cotxe i empènyer de valent per a superar la pujada), però també era força difícil avançar per la terra tova sense compactar en alguns trams del Pla dels Bassots fins aquí”, ens explica el Manel.

“En Genraro Martorell Badia, des de la centraleta telefònica de Cornudella, tenia al meu oncle al corrent dels avanços de la Pista de Prades, i al cap de setmana següent, ell cap a Siurana falta gent. El vehicle era un Fiat Balilla de dues portes, de 995 cc de cilindrada i de 20 cv de potència. En pla i a mínima càrrega podia agafar una velocitat màxima de 80 km/h!”, segueix explicant-nos.

“Un cop dinamitat el cingle del Tallat, també fou el primer vehicle en arribar prop de sota el Castell, on es feu una petita esplanada redona d’uns cinc metres de diàmetre per a poder girar i tornar a marxar. Unes setmanes després d’això, un cop desfetes les parades de conreu, “la carretera de Prades” arribà definitivament al poble, a la Plaça Espanya”.