POSEM EN MARXA Montsant Natura Adventures!!

MONTSANT NATURA CREA EL NOU SERVEI “ADVENTURES” i DÓNA EL TRET DE SORTIDA A LA PRIMERA RUTA ENOTURÍSTICA: “ENTRE VINYES 4X4”

Aquests dies ha nascut el nou servei Montsant Natura Adventures. Amb aquesta nova secció, Montsant Natura segueix ampliant l’oferta d’activitats disponibles i posa a disposició dels seus clients un vehicle tot terreny.

Si vols saber en què consisteix aquesta nova secció, consulta la nostra pàgina web i descobriràs totes les novetats disponibles. Entra a www.montsantnatura.cat i aventura’t!

I és que a partir d’ara disposarem de vehicle 4×4 i oferirem servei de taxi, tant per carretera com per camí, rutes de muntanya a la carta, itineraris temàtics, assistència i servei de recollida per entrenaments, etc. Un ventall molt ampli de possibilitats que no et pots deixar de perdre!

Amb el naixement d’aquest nou servei, presentem el primer itinerari temàtic. Es tracta d’una ruta enoturística, anomenada “Entre Vinyes en 4×4”. Amb ella descobrirem el nord del Priorat sobre rodes i tastarem alguns dels productes que s’hi elaboren de manera ràpida i còmoda.

L’itinerari entre vinyes que us presentem és circular, amb sortida i arribada a Cornudella de Montsant, i passa per finques inscrites tant a la D.O.Q. Priorat com a la D.O. Montsant. La ruta finalitza a una de les nostres finques de garnatxa on, a part de conèixer in situ la nostra viticultura, els participants podran degustar el formatge local dels Germans Pizarro tot tastant tres dels vins que s’elaboren al Celler Cooperatiu de Cornudella, obra modernista de Cèsar Martinell.

Es tracta d’una activitat ideal per a fer en grup, apta per qualsevol època de l’any, amb una durada total de dues hores. Màxim sis persones. Cal fer reserva prèvia trucant al 977 821 313 o a través del correu electrònic adventures@montsantnatura.cat

ARTURO NÉRIZ, runner i president del CE Trail Tarraco

Aquest cap de setmana ha tingut lloc “Un Tomb Pel Montsant”, el primer esdeveniment esportiu organitzat pel Club Excursionista Trail Tarraco inclòs al calendari anual de Caminades de Catalunya 2014.

UTPM és una marxa no competitiva, oberta a tothom, que té per objecte donar a conèixer el Parc Natural de la Serra de Montsant. Avui parlarem amb Artuno Nériz, el seu president, perquè ens expliqui com s’organitza el seu club i ens apropi una mica més al món de les curses de muntanya.

MN: Quan t’inicies en el món de la muntanya?
AN: Fa uns sis o set anys que corro, però per muntanya no arriba als quatre. Tot va començar per una aposta amb un amic per fer la Reus-Prades-Reus. Jo mai havia passat dels 20 km d’una mitja marató per asfalt i és clar, allò eren 56 km! Mai havia fet tanta distància per muntanya… però em va agradar molt i, a més, em va anar molt bé… Allí vaig veure que això del trail era “lo meu” i a partir d’aquí, no he parat!

MN: Ara mateix estàs corrent ultra trails, no?
AN: Si, ara és el que faig… Comences fent curses més petites per agafar contacte i després busques reptes cada cop més grans… vas provant i veus que ho aconsegueixes… i et vas enganxant sense adonar-te’n!

MN: Què t’agrada córrer?
AN: És la típica pregunta que no té resposta. Com a esportista, he de dir que qualsevol esport t’atrapa. Però crec que si a més el pots practicar a la muntanya, té un al·licient especial. Per mi, el poder córrer per la muntanya és molt gratificant. Potser et diria que m’aporta més la muntanya que el córrer en sí… I llavors, és clar, la combinació és perfecta!

MN: Participar en Ultra Trails requereix molt entrenament, tècnica, constància, bona alimentació, etc. Segueixes algun tipus d’estratègia? Tens preparador físic, dietista, etc.?
AN: Abans era més metòdic amb aquest tema, portava una dieta, sobretot quan feia asfalt, i sí, he tingut diferents entrenadors. Ara sóc jo el meu entrenador. Ja porto molts anys, sé què he de fer i què no. I és que segons quins entrenaments resten més que sumen, sobretot pel tema lesions. Ara mateix em marco uns objectius a l’any i en funció d’això, em planifico la temporada.

MN: Quin és el teu pròxim objectiu important? O el més immediat?
AN: M’estic pensant fer La Selva – Prades – La Selva, el 23 de març. Aquest any també m’agradaria molt tornar a fer la de Cavalls de Vent, però la versió dels refugis, no la de Salomon. Ah, i el pròxim 5 d’abril faré la Half Trail de les Muntanyes de la Costa Daurada.

MN: I com a grans objectius, quins tens?
AN: M’agradaria molt córrer la Western State, als EEUU, que és cursa de 100 milles. Al Montblanc ja hi he anat, i ara m’agradaria fer la vessant americana. Aquest any no, però potser l’any que ve o l’altre, segur.

MN: Què empeny a un apassionat de la muntanya i l’esport a tirar endavant un Club Excursionista? Com i quan es crea el C.E. Trail Tarraco?
AN: El club va néixer ara fa dos anys. Érem una colla d’amics que teníem un club d’atletisme i llavors vam decidir fer una secció de trail perquè uns quants vam començar a fer muntanya. Al final ens vam separar i vam acabar creant el nostre propi club. Al principi érem 10 o 15 socis i ara ja en som més de 120. En només dos anys hem crescut molt ràpidament!

MN: Quin és el perfil dels socis?
AN: Com ja t’he dit, som més de 120. Tenim de tot, i molta canalla també. Inicialment érem tots corredors, però ara estem apostant molt fort per l’excursionisme. Volem que el club sigui accessible a tothom. Volem promoure activitats al gust de tots i cadascun dels nostres socis i, sobretot, activitats adaptades per totes les butxaques. Des d’excursions de mig dia per aquí a la zona fins a excursions amb raquetes per l’Alt Pirineu… Depenent del que muntis, se t’apunta més o menys gent.

MN: Què sents com a president del Club quan veus aquesta imatge?
AN: Tot. És molt gratificant. Aquesta foto es va fer aquí al vostre jardí, el passat mes de gener, quan vam venir a celebrar l’aniversari del club. Quan la veig sento molta satisfacció perquè m’adono que tot l’esforç i implicació d’uns quants sempre té la seva recompensa. Pensa que presidir un club com el nostre requereix molta força de voluntat, t’ha d’agradar molt perquè hi dediques moltes hores, i és quelcom totalment altruista. Però quan veus que creix i creix cada cop més, et sents molt reconfortat.

MN: Quin és el funcionament diari del Club? Com us organitzeu? Què fa cadascú? Teniu un calendari d’activitats?
AN: Bé, anar al capdavant porta molta feina, ja t’ho he dit. Jo, per exemple, he calculat que cada dia dedico un mínim de dues hores al club. El manteniment de les xarxes socials, les llicències federatives, la logística de les activitats, el disseny de l’equipament, les comandes, etc, tot això porta molta feina. Avui dia sort en tenim de les xarxes socials, ens ajuden moltíssim. Són una eina perfecta per divulgar informació, compartir, arribar a la gent, etc. Si consulteu la nostra web http://www.cetrailtarraco.org veureu que ara ens hem repartit la feina i hem delegat una persona responsable a cada secció (excursionisme, orientació i btt). Cadascú s’ocupa de la seva àrea i així és molt més operatiu tot plegat.
Pel que fa al calendari d’activitats, en tenim dues de fixes a l’any i la resta, les anem organitzant sobre la marxa. Normalment, fem jornades d’entrenament cada setmana i una excursió al mes. El passat mes de febrer, per exemple, vam anar a la Garrotxa. El cas és conèixer el país.
Les dues activitats fixes que tenim a l’any són l’UTPM i Les llàgrimes de Sant Llorenç, que és una sortida nocturna que fem a l’estiu, per la pluja d’estels, a la Mussara.

MN: Us plantegeu en un futur pròxim l’organització de curses?
AN: Per què no? No tanquem les portes a res. Tota activitat a la muntanya, ens agrada. Les primeres activitats que vam organitzar van ser d’orientació, col·laborant amb altres clubs. Ara, amb la marxa de Montsant, hem fet un pas més endavant, i hem aconseguit sortir al calendari anual de caminades de la FEEC. Per què no atrevir-nos amb les curses?

MN: Quin és el secret per mantenir un Club de 120 socis tant actiu?
AN: Picar pedra cada dia i tenir contacte directe amb cadascun dels socis. Els conec més o menys a tots i em preocupo del que fa cadascú, els segueixo a les xarxes socials, estic pendent del que fan i del que no, etc.

MN: Què és i com funciona el Rànquing del Club??
AN: Com que som un club molt divers, i hi ha molta gent i cadascú fa la seva, vam pensar que era convenient crear un rànquing intern del club. Era interessant valorar l’activitat que feia cadascú i una manera de motivar-los i engrescar-los era inventant-nos aquest rànquing. Vam valorar diferents fórmules i al final vam decidir atorgar un punt per cada km de competició i un punt per cada 50 m positius fets. Valorar la part tècnica i la distància és una manera de motivar la gent del club, ja que cada cap de setmana, el rànquing puja i baixa i crea molta espectació. A finals d’any, fem un sopar de gala on ens ajuntem tots, i és allí on donem els premis. Enguany, com a trofeu, hem donat un cap de llop gegant. Premiem els tres primers classificats, tant en la categoria masculina com en la femenina.

MN: Què és UTPM i com sorgeix la idea? Per què a la Morera?
AN: Un Tomb pel Montsant és una caminada no competitiva, oberta a tothom, que té per objecte donar a conèixer el Parc Natural de la Serra de Montsant (http://untombpelmontsant.com). Ha sigut el nostre primer esdeveniment esportiu. La idea va sortir fent unes canyes al bar amb els amics. Vam dir d’organitzar una caminada i de seguida ens vam engrescar. Quan? Al març. I com es dirà? Un tomb pel Montsant. I au! La nostra idea és que UTPM sigui una activitat anual, tot i que ens em adonat que organitzar un event dins un Parc Natural és molt més complicat que a qualsevol altre lloc. Has de deixar una fiança, etc. Nosaltres no som una empresa, som un club excursionista. Fent això no ens hi hem guanyat res. Ens hem gastat el que hem recaptat, i res més. Vam triar La Morera perquè ens va semblar que era un lloc més verge que Cornudella, per exemple, que està com a més explotada.

MN: Per què només 150 places?
AN: El límit el vam posar nosaltres, i la veritat, és que s’ha quedat molta gent fora. Hem tingut llista d’espera i tot! De totes maneres, el Parc es va sorprendre quan els hi varem plantejar la xifra. Caldrà veure i parlar amb ells perquè ens deixin ampliar el nombre d’inscripcions l’any vinent.

MN: Quin creus que ha estat l’èxit d’aconseguir completar inscripcions a tres setmanes de la caminada?
AN: Que tenim molts socis i, sobretot, el preu. Només hem cobrat 6 euros per inscripció! No trobaràs cap altra marxa que, per aquest preu, et donin tot el que donem nosaltres: avituallaments, obsequis, etc. Vam fer números, un càlcul de despeses, i vam veure que podíem operar amb aquest preu i així ho vam fer…

MN: Com ha anat la primera edició d’UTPM? Quina valoració en feu?
AN: Bé, hem invertit moltes hores perquè tot sortís bé o molt bé, intentant polir cada detall. Estem realment contents amb el resultat. Després de 24 hores seguim rebent felicitacions, i això és la millor recompensa que podíem tenir.
Està clar que darrera les 5 – 7 persones que hem estat picant pedra aquests dies hi ha un equip de voluntaris increïble. Sense ells és totalment impossible portar a terme UTPM. El mateix passa amb els col·laboradors (com vosaltres, Montsant Natura). Gràcies als col·laboradors hem aconseguit que UTPM fos diferent a la resta d’events (sortejar 66 regals entre 140 participants és una passada!).
Puc dir que l’experiència ha sigut com fer una Ultra Trail: moltes hores de feina, sí, però la recompensa final sempre és eterna. La nostra voluntat és seguir fent més edicions, agafar experiència, millorar, etc. Sempre amb la nostra filosofia de cobrar un preu mínim que cobreixi les despeses i ja està (“lo comido por lo servido”). I qui sap, potser algun dia UTPM es converteix en un referent!

MN: Bé, Arturo, moltes gràcies. Sort, salut i muntanya!

TALLER INTENSIU DE PA ARTESANAL

Vols aprendre a fer pa a casa teva? Pa com el d’abans, amb massa mare natural?
Doncs ara tens l’oportunitat de fer-ho! Reserva’t el cap de setmana del 5 i 6 d’abril i apunta’t al nostre taller!

El taller tindrà lloc el cap de setmana del 5 i 6 d’abril, al Xalet de l’Assut, a 4 km de Cornudella de Montsant.
Serà impartit pel forner de Pan Baraka, Idris Cruz, especialista en l’elaboració de pa i diferents tipus de dolços tot recuperant les tècniques tradicionals.

A la pàgina web www.montsantnatura.cat trobaràs tota la informació del curs quant a horaris, preu, inscripcions, temari, etc. Atenció: les places són limitades!

Aprendrem a elaborar diferents tipus de pans i dolços: pans blancs i integrals, galetes, magdalenes, coques… Aprendrem tècniques i receptes molt variades per fer-los a casa… No et deixis perdre aquesta oportunitat!

LoRefugi A PRINCIPIS DEL SEGLE XX

En aquesta fotografia, cedida per Miquel Butet, veiem com eren les instal·lacions del refugi a principis del segle XX. La casa i el pati que veiem al fons de la fotografia era del doctor Josep Mª Vendrell Ferran, i és on avui, gairebé 100 anys després, hi ha el nostre Refugi. Qui li havia de dir al doctor Vendrell que casa seva es convertiria en un hospedatge d’escaladors?

JORDI NADAL, nou Cap de Parc

El Parc de Bombers Voluntaris de Cornudella es va inaugurar l’any 1986. Des del passat mes de desembre compta amb un nou cap de parc, en Jordi Nadal Bonet, bomber voluntari de la secció activa des de fa deu anys.

Avui parlarem amb ell perquè ens expliqui quin tipus de serveis fan al parc de Cornudella i quin són els reptes i objectius que s’ha marcat pels propers quatre anys.

MN: Què hi fa un parc de bombers a Cornudella?
JN: És evident que la zona on estem legitima l’existència d’un Parc de Bombers Voluntaris. El seu emplaçament no és casual, sinó completament estratègic. Vivim en un entorn rural de muntanya on és necessari el tipus de servei que oferim. A nivell forestal, cobrim tota la zona de Montsant i Siurana, és a dir, la part sud-oest de les muntanyes de Prades.

MN: Com funciona un Parc de Bombers Voluntaris?
JN: Un parc de voluntaris no està obert tot l’any. Només tenim obert quan hi ha previsió de riscos. Durant l’estiu, ens fan obrir per risc d’incendi forestal, i durant l’hivern, només quan hi ha riscos puntuals, com ara ventades, nevades, aiguats, etc.

MN: Quan teniu el parc tancat i hi ha un servei, com actueu?
JN: Des de Control Bombers ens envien un sms al mòbil per activar-nos. Els que podem, sortim. Mínim hem de ser tres persones. Si no som tres, no podem sortir. En tots els casos s’activa sempre automàticament el parc de funcionaris més proper, en aquest cas Falset.

MN: Quants bombers voluntaris sou al Parc de Cornudella?
JN: A dia d’avui, 20.

MN: Quin són els serveis més habituals als quals assistiu?
JN: Fem de tot, però sobretot recerques de muntanya i rescats (no només d’excursionistes sinó també d’escaladors). Són dos tipus de serveis diferents. En una recerca, normalment la gent està bé, simplement s’ha perdut. En canvi, un rescat implica que algú ha pres mal.

MN: I quins tipus de serveis feu més?
JN: Fem des d’accidents de trànsit fins a assistències tècniques, passant per focs forestals, focs d’habitatge, sanejaments de façana, fuites d’aigua, obertura de portes, ascensors, etc. De tot. Serveis urgents i serveis no urgents, com ara netejar un camí o el perímetre d’una bassa.

MN: Quants serveis acostumeu a fer cada any de mitjana?
JN: Ostres, de cap no t’ho sabria dir, ho hauria de mirar. Però aquest últim any, per exemple, entre serveis urgents i no urgents hem arribat als 100. Abans en fèiem més!

MN: Feu algun tipus de preparació / formació específica relacionada amb els serveis de muntanya?
JN: Si, és clar. Fem formació per tot. La casa ens obliga a fer-ho. La Direcció General ens està donant formació, però creiem que és poca. En voldríem més i així els hi hem fet saber en vàries ocasions. Per “suplir” aquesta mancança, el que fem és autoorganitzar-nos i gestionar-nos nosaltres mateixos les pràctiques. Cada mes en muntem alguna. És a dir, a part de la formació que ens dóna Bombers, fem aquesta altra formació extra entre nosaltres. Muntem pràctiques d’accidents de trànsit, rescats urbans, focs d’habitatge, etc.

MN: Disposeu de material específic per als accidents de muntanya?
JN: El material que tenim ja té un cert temps. Abans la Direcció General no donava aquest material als parcs de voluntaris. El material de rescat que tenim el vam haver de comprar mitjançant subvencions aconseguides a través de l’Associació de Bombers.

MN: Quins objectius i reptes t’has marcat, com a cap de parc, per als propers quatre anys?
JN: Molts. Sobretot, el principal, és que la gent estigui ben formada. M’agradaria que tot el personal del parc estigués igual de format. Això costa perquè la gent té la seva feina, però un dels objectius seria aquest. M’agradaria optimitzar el nivell de professionalitat de tots els membres del parc, que tothom estigués ben preparat per fer front a tot tipus de serveis: accidents de trànsit (hi ha persones pel mig), focs d’habitatge, qualsevol assistència tècnica, etc. És molt important fer pràctiques i que la gent tingui interès en fer-les.
També m’agradaria que es tornés a reactivar l’equip d’excarceració, tornar a concursar, etc. L’equip el vam crear fa un parell d’anys, però per motius personals, el tenim una mica en stand by.
Un altre objectiu que tinc al cap, igual d’important que els altres dos, és especialitzar-nos amb el tema de rescats de muntanya. Aquí hi entrarien excursionistes, però sobretot escaladors. Estem a una zona referent dins el món de l’escalada. M’agradaria que el nostre parc estigués format específicament per això. Com a cap de parc, he demanat a la Direcció General formació especialitzada amb muntanya i escalada. Evidentment, no cal que tinguem un helicòpter aquí, però almenys, sí saber com funciona tot aquest món i com actuar en cada cas. Per la zona on estem, necessitem aquesta formació, i volem que ens la doni el GRAE.
També m’agradaria que entrés gent nova, amb ganes, i sobretot que visqués al poble. És un requisit indispensable per poder garantir una assistència ràpida als serveis. No és fàcil trobar gent amb disponibilitat. De totes maneres, ara no hi ha places convocades, tot i que nosaltres insistim en demanar-les.

MN: Com actueu en cas d’un accident d’escalada?
JN: Rebem l’avís de Control Bombers on ens indiquen la localització dels fets. Avui dia, amb els smartphones, si tens el gps activat pots enviar la teva ubicació amb el whatsup. Bombers agafa aquesta ubicació i la passa a la nostra cartografia, la cartografia de Bombers. Llavors ens desplacem sempre dos parcs. Si fa falta més gent, s’activen més recursos, l’helicòpter o altres parcs. Un cop arribem al lloc, depenent del que hagi passat, prenem més o menys material.

MN: Que feu més, rescats d’escaladors o d’excursionistes?
JN: Per sort, d’excursionistes. Crec que és important destacar la baixa sinistralitat d’accidents d’escalada que hi ha en una zona on anualment hi passen milers d’escaladors, però no podem relaxar-nos. Volem estar formats igualment per si de cas.

MN: Enguany tindrà lloc la quarta edició de la Cursa de Bombers Voluntaris de Cornudella. Com valores que el Parc s’impliqui cada any en la seva organització?
JN: Molt bé. Les curses porten molta feina. El primer any la vam voler organitzar nosaltres i ens va costar molt, bàsicament perquè no som especialistes en muntar curses. Fa falta molta gent i molta logística. Ara estem contents perquè molta gent de la casa ens ha felicitat. La cursa ha agafat molt de ressò i això sempre és positiu. Sortim en diferents mitjans i en vàries publicacions especialitzades. Tot ajuda a donar-nos nom. Està molt bé.

PASSEIG CIRCULAR PELS PEUS DE MONTSANT

Tens poc temps i vols conèixer tres dels antics camins més emblemàtics del nostre terme?
Et proposem un tomb circular sortint i arribant des de LoRefugi, a Cornudella de Montsant.

Es tracta d’una ruta circular pels peus de Montsant ideal per a fer en família, entre còdols, rouredes i alzinars, un passeig d’uns 6 km aproximadament que, sense comptar parades, es pot fer amb tan sols una hora i trenta minuts.

L’itinerari té molt poc desnivell. Transcorre per tres dels principals eixos de comunicació de la zona: el GR 174.1, el Camí dels Cartoixans i el Camí Ral de Cornudella a Albarca.  Si ets client dels nostres allotjaments, tens a la teva disposició, gratuïtament, la fitxa de l’itinerari, amb el mapa, la gràfica de desnivell i la descripció del track.

Sortim de LoRefugi i ens dirigim a la part més alta del poble, on hi ha la piscina municipal. Allí agafarem el GR 174.1, també anomenat grau de Montsant o grau del Tomaset. Després d’uns vint minuts de pujada, arribarem al punt on el Camí dels Cartoixans intersecciona perpendicularment amb el GR.

El Camí dels Cartoixans és un antic camí planer del segle XIII que passa pels peus de la Serra de Montsant. És el camí que enllaçava la Cartoixa d’Scala Dei amb el camí ral de Reus a Lleida. Nosaltres l’agafarem direcció est, cap a Albarca. L’anirem resseguint, tot planejant, fins que ens trobem amb la capella de Sant Joan Petit, a la pista pavimentada que ens porta cap a l’ermita de Sant Joan del Codolar. En aquest punt, seguirem amb la mateixa direcció que portàvem, sense deixar en cap moment el Camí dels Cartoixans, perfectament senyalitzat amb marques grogues.

Després d’uns trenta minuts planejant, arribarem al punt on començarem el descens. Aquí deixarem el Camí dels Cartoixans i agafarem de baixada la pista del Racó del Carro cap a Cornudella, que ens aproparà a la vila per la deixalleria municipal. 

La CURSA DE BOMBERS VOLUNTARIS de Cornudella de Montsant escalfa motors…

El pròxim diumenge 18 de maig tindrà lloc la quarta edició de la Cursa de Bombers Voluntaris de Cornudella de Montsant, la cursa de referència de les muntanyes prioratines.

La Cursa de Bombers Voluntaris de Cornudella és una cursa de muntanya que va néixer l’any 2011 en el marc dels actes commemoratius del 25è aniversari del Parc de Bombers de la vila. L’organitza el Centre d’Activitats Montsant Natura, conjuntament amb la Secció de Muntanya de l’Agrupació Cultural de Vila-seca (SMACV), amb la col·laboració del Club Naturetime i l’Associació de Bombers Voluntaris de Cornudella.  

Per segon any consecutiu, la cursa formarà part del circuit trailSERIES de la Costa Daurada. De fet, serà la segona prova del circuit d’aquesta temporada, un circuit de curses de muntanya que arrenca amb força i que comptarà amb un total de 8 proves repartides per les muntanyes tarragonines. L’objectiu del circuit trailSERIES Costa Daurada és donar a conèixer els millors recorreguts, racons i paratges de la Costa Daurada per la pràctica del Trail Running en competició.

La cursa dels Bombers Voluntaris d’enguany seguirà comptant amb dos recorreguts: un itinerari de 10 km i un altre de 20 km. Igual que l’any passat, l’itinerari curt també es podrà fer caminant. Tota la informació pràctica de la cursa, així com les dades tècniques, el programa, preus, etc. es podrà consultar en breu a la web www.cursabomberscornudella.cat

Les inscripcions s’obriran el pròxim dilluns 10 de febrer a les 00.01h i es tancaran el dimecres abans de la cursa, és a dir, el 14 de maig. Les inscripcions realitzades durant les primeres 48 hores gaudiran d’una tarifa reduïda.  Es formalitzaran a través de la web www.naturetime.es

L’actualitat de la cursa també es podrà seguir a través de la pàgina a Facebook facebook.com/cursabombersvoluntaris i a twitter amb el hastag #CBV2014

Així es va viure la tercera edició de la cursa:

EL BAR DE LoRefugi ES RENOVA AMB L’ENTRADA DEL 2014

Comencem un nou any i, amb ell, una nova etapa. Renovem el bar de LoRefugi, i ho fem de manera integral, per dins i per fora.

Aquest cap de setmana hem obert les portes de nou amb la cara ben neta. No només hem pintat el bar, sinó que hem canviat la il·luminació i hem redecorat els diferents espais per fer-lo més acollidor.

Tot per donar la benvinguda a aquest nou any que comença, però sobretot també, per legitimar els canvis que a partir d’ara regiran la nostra línia de treball. Ens plantegem una nova etapa amb il·lusió i optimisme, una etapa en la que apostarem fermament pels productes de qualitat i de proximitat. Hem renovat la nostra carta i hem afegit nous plats per vegetarians i vegans, i ho hem fet prioritzant els productes km 0 que tenim al nostre abast.

Una altra de les novetats que hem preparat per aquest 2014 és la secció “Vi del Mes”. I és que cada mes, al bar LoRefugi, oferirem un vi de la zona per tastar i el maridarem cada setmana amb una tapa diferent, elaborada amb productes frescos i de la zona. Farem tastos i degustacions in situ i moltes altres coses que no podem ni volem desvetllar-vos de cop.

També hem donat el tret de sortida als “Menús de Maridatge” amb els vins del Celler Cooperatiu de Cornudella, edifici modernista de Cèsar Martinell visitable tots els caps de setmana. Hem dissenyat dos menús, un que marida amb la línia dels vins “Castell de Siurana”, i un altre que ho fa amb la gama dels “Troies”. Tots dos menús es composen d’un aperitiu de benvinguda, un primer plat, un segon plat i postres, i inclouen el tast de tres vins.

Veniu i gaudiu amb nosaltres d’aquesta nova etapa, una etapa que es presenta plena de novetats i bones vibracions… Hi esteu tots/es convidats/des!    

NEVADA 14 DE GENER DE 1946

Avui fa 68 anys que Siurana es despertava amb aquesta impressionant nevada.

Aquesta fotografia, presa el 14 de gener de 1946 i cedida per Manel Casademunt, ens mostra el pam de neu que tapiava la porta d’entrada a l’església romànica de Santa Maria de Siurana.

El primer vehicle que va arribar a Siurana

Fografia cedida per Manel Casademunt Badia – Abril 1952

Ens ha fet gràcia compartir amb vosaltres aquesta fotografia, cedida per Manel Casademunt Badia, ja que s’hi pot observar el primer vehicle que va arribar al Corral del Pla per la “carretera de Prades”.  És el Fiat del Dr. Joan Casademunt Anadón, l’oncle d’en Manel.  “Des d’aquí, només restava un planer passeig fins al poble amb les maletes carregades sobre la mula, res a veure amb el costerut camí ral que arribava a Siurana des de Cornudella”.

“La suspensió de ballestes i el poc pes li permetien avançar lleuger per la nova pista, oberta només amb pics, pales i aixades. La pitjor part era el tram dels Puntalots, pel seu fort desnivell (al marxar, la muller i les filles hagueren de baixar del cotxe i empènyer de valent per a superar la pujada), però també era força difícil avançar per la terra tova sense compactar en alguns trams del Pla dels Bassots fins aquí”, ens explica el Manel.

“En Genraro Martorell Badia, des de la centraleta telefònica de Cornudella, tenia al meu oncle al corrent dels avanços de la Pista de Prades, i al cap de setmana següent, ell cap a Siurana falta gent. El vehicle era un Fiat Balilla de dues portes, de 995 cc de cilindrada i de 20 cv de potència. En pla i a mínima càrrega podia agafar una velocitat màxima de 80 km/h!”, segueix explicant-nos.

“Un cop dinamitat el cingle del Tallat, també fou el primer vehicle en arribar prop de sota el Castell, on es feu una petita esplanada redona d’uns cinc metres de diàmetre per a poder girar i tornar a marxar. Unes setmanes després d’això, un cop desfetes les parades de conreu, “la carretera de Prades” arribà definitivament al poble, a la Plaça Espanya”.