ARTURO NÉRIZ, runner i president del CE Trail Tarraco

Aquest cap de setmana ha tingut lloc “Un Tomb Pel Montsant”, el primer esdeveniment esportiu organitzat pel Club Excursionista Trail Tarraco inclòs al calendari anual de Caminades de Catalunya 2014.

UTPM és una marxa no competitiva, oberta a tothom, que té per objecte donar a conèixer el Parc Natural de la Serra de Montsant. Avui parlarem amb Artuno Nériz, el seu president, perquè ens expliqui com s’organitza el seu club i ens apropi una mica més al món de les curses de muntanya.

MN: Quan t’inicies en el món de la muntanya?
AN: Fa uns sis o set anys que corro, però per muntanya no arriba als quatre. Tot va començar per una aposta amb un amic per fer la Reus-Prades-Reus. Jo mai havia passat dels 20 km d’una mitja marató per asfalt i és clar, allò eren 56 km! Mai havia fet tanta distància per muntanya… però em va agradar molt i, a més, em va anar molt bé… Allí vaig veure que això del trail era “lo meu” i a partir d’aquí, no he parat!

MN: Ara mateix estàs corrent ultra trails, no?
AN: Si, ara és el que faig… Comences fent curses més petites per agafar contacte i després busques reptes cada cop més grans… vas provant i veus que ho aconsegueixes… i et vas enganxant sense adonar-te’n!

MN: Què t’agrada córrer?
AN: És la típica pregunta que no té resposta. Com a esportista, he de dir que qualsevol esport t’atrapa. Però crec que si a més el pots practicar a la muntanya, té un al·licient especial. Per mi, el poder córrer per la muntanya és molt gratificant. Potser et diria que m’aporta més la muntanya que el córrer en sí… I llavors, és clar, la combinació és perfecta!

MN: Participar en Ultra Trails requereix molt entrenament, tècnica, constància, bona alimentació, etc. Segueixes algun tipus d’estratègia? Tens preparador físic, dietista, etc.?
AN: Abans era més metòdic amb aquest tema, portava una dieta, sobretot quan feia asfalt, i sí, he tingut diferents entrenadors. Ara sóc jo el meu entrenador. Ja porto molts anys, sé què he de fer i què no. I és que segons quins entrenaments resten més que sumen, sobretot pel tema lesions. Ara mateix em marco uns objectius a l’any i en funció d’això, em planifico la temporada.

MN: Quin és el teu pròxim objectiu important? O el més immediat?
AN: M’estic pensant fer La Selva – Prades – La Selva, el 23 de març. Aquest any també m’agradaria molt tornar a fer la de Cavalls de Vent, però la versió dels refugis, no la de Salomon. Ah, i el pròxim 5 d’abril faré la Half Trail de les Muntanyes de la Costa Daurada.

MN: I com a grans objectius, quins tens?
AN: M’agradaria molt córrer la Western State, als EEUU, que és cursa de 100 milles. Al Montblanc ja hi he anat, i ara m’agradaria fer la vessant americana. Aquest any no, però potser l’any que ve o l’altre, segur.

MN: Què empeny a un apassionat de la muntanya i l’esport a tirar endavant un Club Excursionista? Com i quan es crea el C.E. Trail Tarraco?
AN: El club va néixer ara fa dos anys. Érem una colla d’amics que teníem un club d’atletisme i llavors vam decidir fer una secció de trail perquè uns quants vam començar a fer muntanya. Al final ens vam separar i vam acabar creant el nostre propi club. Al principi érem 10 o 15 socis i ara ja en som més de 120. En només dos anys hem crescut molt ràpidament!

MN: Quin és el perfil dels socis?
AN: Com ja t’he dit, som més de 120. Tenim de tot, i molta canalla també. Inicialment érem tots corredors, però ara estem apostant molt fort per l’excursionisme. Volem que el club sigui accessible a tothom. Volem promoure activitats al gust de tots i cadascun dels nostres socis i, sobretot, activitats adaptades per totes les butxaques. Des d’excursions de mig dia per aquí a la zona fins a excursions amb raquetes per l’Alt Pirineu… Depenent del que muntis, se t’apunta més o menys gent.

MN: Què sents com a president del Club quan veus aquesta imatge?
AN: Tot. És molt gratificant. Aquesta foto es va fer aquí al vostre jardí, el passat mes de gener, quan vam venir a celebrar l’aniversari del club. Quan la veig sento molta satisfacció perquè m’adono que tot l’esforç i implicació d’uns quants sempre té la seva recompensa. Pensa que presidir un club com el nostre requereix molta força de voluntat, t’ha d’agradar molt perquè hi dediques moltes hores, i és quelcom totalment altruista. Però quan veus que creix i creix cada cop més, et sents molt reconfortat.

MN: Quin és el funcionament diari del Club? Com us organitzeu? Què fa cadascú? Teniu un calendari d’activitats?
AN: Bé, anar al capdavant porta molta feina, ja t’ho he dit. Jo, per exemple, he calculat que cada dia dedico un mínim de dues hores al club. El manteniment de les xarxes socials, les llicències federatives, la logística de les activitats, el disseny de l’equipament, les comandes, etc, tot això porta molta feina. Avui dia sort en tenim de les xarxes socials, ens ajuden moltíssim. Són una eina perfecta per divulgar informació, compartir, arribar a la gent, etc. Si consulteu la nostra web http://www.cetrailtarraco.org veureu que ara ens hem repartit la feina i hem delegat una persona responsable a cada secció (excursionisme, orientació i btt). Cadascú s’ocupa de la seva àrea i així és molt més operatiu tot plegat.
Pel que fa al calendari d’activitats, en tenim dues de fixes a l’any i la resta, les anem organitzant sobre la marxa. Normalment, fem jornades d’entrenament cada setmana i una excursió al mes. El passat mes de febrer, per exemple, vam anar a la Garrotxa. El cas és conèixer el país.
Les dues activitats fixes que tenim a l’any són l’UTPM i Les llàgrimes de Sant Llorenç, que és una sortida nocturna que fem a l’estiu, per la pluja d’estels, a la Mussara.

MN: Us plantegeu en un futur pròxim l’organització de curses?
AN: Per què no? No tanquem les portes a res. Tota activitat a la muntanya, ens agrada. Les primeres activitats que vam organitzar van ser d’orientació, col·laborant amb altres clubs. Ara, amb la marxa de Montsant, hem fet un pas més endavant, i hem aconseguit sortir al calendari anual de caminades de la FEEC. Per què no atrevir-nos amb les curses?

MN: Quin és el secret per mantenir un Club de 120 socis tant actiu?
AN: Picar pedra cada dia i tenir contacte directe amb cadascun dels socis. Els conec més o menys a tots i em preocupo del que fa cadascú, els segueixo a les xarxes socials, estic pendent del que fan i del que no, etc.

MN: Què és i com funciona el Rànquing del Club??
AN: Com que som un club molt divers, i hi ha molta gent i cadascú fa la seva, vam pensar que era convenient crear un rànquing intern del club. Era interessant valorar l’activitat que feia cadascú i una manera de motivar-los i engrescar-los era inventant-nos aquest rànquing. Vam valorar diferents fórmules i al final vam decidir atorgar un punt per cada km de competició i un punt per cada 50 m positius fets. Valorar la part tècnica i la distància és una manera de motivar la gent del club, ja que cada cap de setmana, el rànquing puja i baixa i crea molta espectació. A finals d’any, fem un sopar de gala on ens ajuntem tots, i és allí on donem els premis. Enguany, com a trofeu, hem donat un cap de llop gegant. Premiem els tres primers classificats, tant en la categoria masculina com en la femenina.

MN: Què és UTPM i com sorgeix la idea? Per què a la Morera?
AN: Un Tomb pel Montsant és una caminada no competitiva, oberta a tothom, que té per objecte donar a conèixer el Parc Natural de la Serra de Montsant (http://untombpelmontsant.com). Ha sigut el nostre primer esdeveniment esportiu. La idea va sortir fent unes canyes al bar amb els amics. Vam dir d’organitzar una caminada i de seguida ens vam engrescar. Quan? Al març. I com es dirà? Un tomb pel Montsant. I au! La nostra idea és que UTPM sigui una activitat anual, tot i que ens em adonat que organitzar un event dins un Parc Natural és molt més complicat que a qualsevol altre lloc. Has de deixar una fiança, etc. Nosaltres no som una empresa, som un club excursionista. Fent això no ens hi hem guanyat res. Ens hem gastat el que hem recaptat, i res més. Vam triar La Morera perquè ens va semblar que era un lloc més verge que Cornudella, per exemple, que està com a més explotada.

MN: Per què només 150 places?
AN: El límit el vam posar nosaltres, i la veritat, és que s’ha quedat molta gent fora. Hem tingut llista d’espera i tot! De totes maneres, el Parc es va sorprendre quan els hi varem plantejar la xifra. Caldrà veure i parlar amb ells perquè ens deixin ampliar el nombre d’inscripcions l’any vinent.

MN: Quin creus que ha estat l’èxit d’aconseguir completar inscripcions a tres setmanes de la caminada?
AN: Que tenim molts socis i, sobretot, el preu. Només hem cobrat 6 euros per inscripció! No trobaràs cap altra marxa que, per aquest preu, et donin tot el que donem nosaltres: avituallaments, obsequis, etc. Vam fer números, un càlcul de despeses, i vam veure que podíem operar amb aquest preu i així ho vam fer…

MN: Com ha anat la primera edició d’UTPM? Quina valoració en feu?
AN: Bé, hem invertit moltes hores perquè tot sortís bé o molt bé, intentant polir cada detall. Estem realment contents amb el resultat. Després de 24 hores seguim rebent felicitacions, i això és la millor recompensa que podíem tenir.
Està clar que darrera les 5 – 7 persones que hem estat picant pedra aquests dies hi ha un equip de voluntaris increïble. Sense ells és totalment impossible portar a terme UTPM. El mateix passa amb els col·laboradors (com vosaltres, Montsant Natura). Gràcies als col·laboradors hem aconseguit que UTPM fos diferent a la resta d’events (sortejar 66 regals entre 140 participants és una passada!).
Puc dir que l’experiència ha sigut com fer una Ultra Trail: moltes hores de feina, sí, però la recompensa final sempre és eterna. La nostra voluntat és seguir fent més edicions, agafar experiència, millorar, etc. Sempre amb la nostra filosofia de cobrar un preu mínim que cobreixi les despeses i ja està (“lo comido por lo servido”). I qui sap, potser algun dia UTPM es converteix en un referent!

MN: Bé, Arturo, moltes gràcies. Sort, salut i muntanya!

LA SERRA DE MONTSANT ENAMORA ALS RUNNERS DE L’UTSM

PODI COMPARTIT DESPRÉS DE 100KM ENTRE
ALEX IZQUIERDO, JUANFRAN Y JUAN MANUEL ARENAS

Espectacular cap de setmana de running al Priorat amb la Ultra Trail Serra de Montsant  i els 500 participants inscrits a les tres curses. El dissabte a les 9h es donava la sortida a la cinquena edició del UTSM, 100km de natura vorejant el Parc Natural de la Serra de Montsant. 30 minuts més tard, sortien els corredors de la cursa curta de 26km al voltant de Cornudella de Montsant, tot passant per la Roca Corbatera (1.063m). I a les 12h, des de Cabacés, tenia lloc la sortida de la cursa mitja, la Half Ultra Trail, amb 44km.

Un dia poc solejat, però molt humit va passar factura a la gran majoria dels corredors del Ultra Trail que a mig dia ja patien les conseqüències i molts començaven a retirar-se a la zona de Margalef i La Bisbal de Falset. La deshidratació va provocar molts problemes musculars i digestius als corredors que veien baixar el seu rendiment per tal de poder continuar. Va ser el cas de Marcel Vidal, que tot i arribar al Cabacés (km 56) el primer i amb 20 minuts sobre els seus seguidors, va decidir abandonar.

A partir d’aquest punt Juanfran Torres i Juan Martínez, que a més participaven com equip, van liderar la cursa seguits a vint minuts de Alex Izquierdo. Al tram més dur de la cursa, la zona de la Serra Major coneguda com el Pas de l’Escletxa, l’Alex va atrapar a la parella líder i ja van continuar tots tres fins a meta els darrers 16kms, entrant junts i fent honor a l’esportivitat entre ells. El temps oficial va ser de 12h 33m 14 segons amb una mitja de 8km/h.

A nivell femení, només durant els primers quilòmetres va haver una mica d’igualtat entre les tres primeres classificades, però ja a partir del quilòmetre 18 a Ulldemolins, Djanina Freytag va agafar una avantatge que aniria consolidant i ampliant a base de fer quilòmetres. Es va imposar finalment amb 14h 08m 44s; seguida de Cristina Gonzalez 15h01m18s; i tancant el podi amb 15h 50m 48s, Bàrbara Martínez.

Cal destacar que enguany també hi havia el corredor invident Javier Fran acompanyat d’Albert Giné, que malauradament no van poder continuar en temps de cursa a partir de Cabacés, recorrent així 56km amb l’ajuda dels bastons, les proteccions i la veu de l’Albert, per tal de poder progressar pel recorregut del UTSM. Sens dubte, un enorme repte personal, humà i esportiu.

A nivell d’equips, el TEAM TOPARRIBA (Juanfran Torres i Juan Martínez) es van imposar en equips masculins amb 12h 36m 14s; l’equip UEC&ATE (Lupe Gas i Xavi Subirats) va guanyar en categoria mixta amb 19h 38m 46s; mentre que l’equip BLUE LINE EVASION REUS (Ana Belen Gutierrez i Marian Garbajosa), van ser les vencedores dels equips mixtes amb 17h 24m 28s.

Respecte a la cursa Half Trail, des d’un inici es va marcar un ritme molt fort pels corredors i va haver un grupet marcant diferències petites. Xavier Sahuquillo i Javier Heras, van “volar” per la Serra de Montsant, perseguits de forma contundent per kai Langel. Finalment en Sahuquillo (actual líder del circuit TrailSeries Costa Daurada 2013) es va imposar a Heras al darrer tram de la cursa guanyant-la amb un temps de 4h 06m 35s. Heras, segon amb 4h 14m55s, seguit de kai Langel amb un temps de 14h26m15s. En fèmines, es va imposar Núria Brichfeus amb 6h17m48s  després d’anar recuperant poc a poc places a cada tram fins assolir el liderat  i imposar-se per 18 segons a Marta Montero. La tercera plaça, molt renyida també amb la quarta classificada, va ser per Silvia Lloveras amb 6h33m27s.

Al Trail de 26km, es va imposar Roger Valls amb 2h 20m 47s, seguit de J.Enrique Gutierrez amb 2h 25m 15s, mentre que la tercera plaça va ser per Salvador Millán amb 2h27m51s. En dones cal destacar la primera classificada, Ní Chuaig NIAMH, que amb un temps de 2h 39m34s, va ser la cinquena classificada de la general. La van acompanyar al podi Claudia Aureta 3h 04m 32s i Monica de Mier amb 3h 08m 13s.

A nivell general les curses del UTSM van ser un èxit, i cal destacar l’harmonia que es genera al UTSM entre els corredors, els vilatans i els valors de la Serra de Montsant com silenci de la zona, paisatge, flora, fauna i el respecte pel medi ambient. A nivell de seguretat, no va haver gaires incidències a banda d’alguna caiguda i deshidratacions lleus que van fer treballar més del compte als equips mèdics, destacant l’alt percentatge d’abandons d’enguany amb un 35%, degut bàsicament a l’elevat grau d’humitat, que va afectar a molts corredors.