David Pellejà i Alba Corbalán, guies del Celler Cooperatiu

 

Aquests dies estem d’aniversari: fa poc més d’un any que oferim visites guiades al Celler Cooperatiu de Cornudella, tots els caps de setmana, a les 12h del migdia.

Avui parlarem amb l’Alba i el David, els dos joves historiadors responsables del treball de recerca i confecció del guió de les visites. Ells dos són qui, des del primer dia, estan al peu del canó tots els dissabtes i diumenges al matí, oferint-nos el bo i millor d’aquest edifici tan emblemàtic del nostre poble: el Celler Cooperatiu.

Tots dos són llicenciats en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment l’Alba exerceix de professora de ciències socials i de llengua anglesa i el David és arxiver i gestor documental. Com a historiadors han fet petites investigacions d’història local d’entre les quals podem destacar la que va veure la llum al llibre “El fet casteller al Priorat. Els Brivalls de Cornudella”.

MN: Quan us vam plantejar el repte d’elaborar el guió de les visites guiades al Celler Cooperatiu, us va costar molt decidir-vos i acceptar aquesta proposta?
D/A: No. En la proposta vam veure una bona oportunitat per participar en la creació del producte des de zero i fer-lo molt nostre.

MN: Com va ser el procés d’elaboració del guió de la visita?
D/A: Bé, el guió de la visita l’elaborem contínuament, intentem que cap visita sigui igual i que s’apropi al màxim al que interessa al visitant. Segurament en ocasions ho aconseguim i en d’altres no tant…  Si parlem pròpiament del guió inicial podem dir que el procés d’elaboració va ser curt i intens, llavors ja compaginàvem aquesta tasca amb les respectives feines i estudis. Inicialment ens vam centrar en la recerca de la informació, en l’estructuració de les principals parts de la visita i en imaginar com podia quedar lligat tot plegat. Vam trigar unes dues setmanes a tenir la base del primer guió. Amb la recerca feta i el guió enllestit vam fer diverses visites de proves per acabar d’arrodonir el discurs i valorar les impressions dels primers “visitants-consellers”.

MN: Què ha significat per vosaltres poder explicar el modernisme i el moviment cooperatiu a Cornudella de Montsant?
D/A: Per a nosaltres és una sort donar a conèixer aquesta part tant important del patrimoni local de Cornudella i de Catalunya. Explicar el modernisme al camp i el moviment cooperatiu de principis del segle XX en un celler com el de Cornudella és una experiència molt gratificant, l’edifici parla per si sol. Nosaltres només intentem que al visitant no li passi per alt cap detall i que quan s’acabi la visita s’entengui perquè aquest celler i d’altres de la mateixa època es coneixen com Catedrals del Vi.

MN: Com valoreu que el Celler Cooperatiu s’hagi obert al públic i estigui treballant el tema de l’enoturisme?
D/A: Valorem molt positivament totes les iniciatives que vagin en aquesta línia. Creiem que existia i continua existint una demanada justificada de conèixer espais com el Celler Cooperatiu de Cornudella. També hem vist com ha evolucionat el món del vi a la nostra comarca en els darrers anys. Hem pogut comprovar, gràcies a les visites, l’entusiasme i el desig de la gent no només per tastar bons vins sinó, per conèixer tot allò que hi ha al darrera.

MN: Què suposa per dos llicenciats en històriatreballar en aquesta experiència enoturística?
D/A: D’entrada suposa “posar-nos les piles” i introduir-nos en un món totalment nou fins al moment. Aprofitem des d’aquí per agrair el suport inicial rebut de l’enolèg i el bodeguer del celler en els aspectes més tècnics. Poc a poc hem anat agafant experiència, nosaltres ensenyem a la gent però sovint gràcies a les preguntes i els comentaris que ens fan els visitants l’aprenentatge és mutu. Cal dir, també, que tant el producte de les visites guiades al celler com el de l’Entre còdols, parlen de vinyes, d’elaboració de vi i del mateix vi però també parlen d’història i de com hem arribat a l’actualitat després de gaire bé cent anys.

MN: Quin perfil d’usuari teniu a les visites al celler?
D/A: Ens visita tot tipus de públic, principalment gent del país, si bé hem fet algunes visites en anglès. En edats la franja és molt àmplia, força gent jove, famílies amb nens i alguns grups de jubilats.

MN: Expliqueu-nos alguna anècdota de les visites.
D/A: D’anècdotes n’hi ha moltes, en alguns casos més d’una per visita. Si ens feu triar possiblement ens quedem amb dos anècdotes diferents però que tenen com a protagonistes els més menuts de la visita. La primera va passar quan ja acabàvem la visita, una àvia, que havia intentat tota la visita que els seus néts es portessin bé, s’acosta cap a nosaltres i mirant com els seus néts marxaven corrents cap al parc del costat del Celler ens diu amb cara de cansada: “això si que és una criança i no el que feu vosaltres amb el vi”. La segona anècdota va passar poc després d’haver començat, aquell dia teníem un grup força gran en el que hi havia famílies amb nens, un dels nens, d’uns quatre o cinc anys es va posar al nostre costat i ens va començar a escoltar amb molta atenció. Estava com embadalit mentre comentàvem les parts de la façana. Quan vam acabar l’explicació de la façana el nen ens va dir “jo de gran vull explicar això que expliqueu vosaltres”, va ser un d’aquells petits detalls que et queden gravats. Evidentment vam acabar la visita amb el nen al nostre costat i preguntant tot allò que no entenia com per exemple “què és una tina?”.

MN: Després d’un any al capdavant de les visites, quina en seria la valoració general?
D/A: En termes generals la valoració que fem d’aquest primer any és bona. Vam començar un projecte de nou en un àmbit allunyat del que estàvem acostumats a treballar i fins al moment sembla que els resultats que s’estan obtenint són positius. Segurament ens queda camí per recórrer i aspectes a millorar però de moment estem contents de l’acceptació que tenen les visites. Treballar de guies del celler comporta algun que altre sacrifici lògic però ens recompensa veure com molta gent queda contenta en acabar la visita.

MN: Doncs bé, moltíssimes gràcies per tot i enhorabona de nou per la feina feta!

 FOTOS: En David i l’Alba al passadís inferior, Imatge de “l’assaig general” de les visites, Visita guiada al Celler (foto de gkmph.com), i en David i l’Alba amb el director de cinema Jesús Monllaó el dia que va venir a fer la visita.

 

Clica sobre la imatge següent per descobrir “El Modernisme al camp: L’ART DE FER VI”

JOAN DOLCET, president del Celler Cooperatiu

Avui entrevistem a Joan Dolcet, pagès de formació i actual president del Celler Cooperatiu. Va néixer a Reus l’any 1948, però ha viscut tota la vida a Cornudella. El Joan és un autèntic apassionat del món de l’agricultura, un home que estima la terra i treballa al camp, un pagès sindicalista que viu amb intensitat allò que ha fet tota la vida: conrear la terra. Avui el coneixerem una mica més…   

MN: Quan temps fa que estàs al capdavant de la junta directiva del celler?
JD: Buff, molts… Deu fer més de 10 anys que estic a la junta del celler! Com a president, només en fa 4. Primer vaig entrar com a vocal, després vaig passar a ser el tresorer, més tard el vice-president, i ara, des de fa quatre anys, en sóc el president. Soci ho he sigut tota la vida, és clar. Ja ho era el meu pare!

MN: Quants socis sou al celler?
JD:  Som 225 socis, però productors només som 48. De mitjana, entrem cada any entre 70.000 i 100.000 kg d’oliva, i uns 300.000 kg de raïm. És clar, cada any no hi ha la mateixa collita, però més o menys, això és el que entrem.

MN: En poc temps, hi ha hagut molts canvis al celler: obres de millora, ampliació de la botiga, l’espai expositiu, noves etiquetes, etc. Com ho valores tot això?
JD: Molt positivament, és clar. Els membres de la junta estem molt contents i satisfets de tot el que s’ha pogut fer. Per nosaltres l’ajut que hem rebut de Cultura ha sigut clau, ha significat un canvi molt important. Pensa que ens han donat 300.000 euros a fons perdut! És clar, fins ara no havíem rebut gaires subvencions, i les poques que ens havien donat, només eren del 30 o el 40%. Que Cultura ens hagi reconegut finalment el llegat modernista del Celler ens ha permet fer un pas més, un pas molt important.

MN: En què han consistit les obres? Ja es poden donar per finalitzades?
JD: Sí, ara podríem dir que ja hem acabat. Hem fet un repàs general de la teulada, tots els paviments, hem canviat els desguassos i la instal·lació de la llum de tot l’edifici. Pensa que la llum que teníem fins ara no s’havia tocat des de la construcció del celler! Feia riure, la teníem lligada amb fil-ferros! A més a més, hem ampliat la botiga, amb un espai expositiu molt atractiu, i tenim molts més productes agroalimentaris que abans. A part de l’oli i els nostres vins, venem també altres productes de la zona, com ara formatges, embotits, fruits secs, mels, confitures, codonyat, etc. La botiga ha evolucionat molt, ha sofert un gir de 360 º. La clientela l’hem doblada i, per tant, també hem doblat els ingressos. Estem molt contents.
Quant a les obres, pràcticament ja estan acabades, falten dos o tres rucades. Tenim pendent de fer la inauguració oficial, amb les autoritats i els membres de La Caixa, tal com es fa a tot arreu… No crec que tardem gaire a fer-ho!

MN: Què me’n podries dir de la qualitat dels vins del celler? Han sofert una evolució també?
JD: És clar. Penso que els vins del celler són un reflex de la nostra història i arquitectura. Els vins que fem ara no tenen res a veure amb els que fèiem al principi, quan tot es venia a granel. Ara engarrafem i embotellem. Tenim un bon enòleg, i un bon equip humà al darrera. El saber fer de tota la gent que treballem al celler el traspassem als vins que fem, n’estic segur. Ens ha anat molt bé comptar amb l’assessorament d’un enòleg jove, ens ha obert els ulls, i hem après a treballar d’una altra manera.
Fem un criança (el Castell de Siurana, amb molt bona acceptació), un semi criança (el Codolar, que està sis mesos en bóta), i la gamma de joves (els Troies: blanc, negre, rosat). Després també fem vins dolços: tenim la mistela (que, per cert, el 2011 va guanyar el primer premi de vins dolços de Catalunya) i la garnatxa roja (que vindria a ser un dels productes estrella de la cooperativa). No en tenim gaire de garnatxa roja, però la poca que tenim té molta qualitat. És un vi dolç molt característic perquè és completament natural, és tot suc de raïm, no hi posem sucre!

MN: Com valores que el celler, al 2013, s’hagi obert al públic i s’estigui treballant el tema de l’enoturisme?
JD: Molt positivament, és clar. Ha sigut un encert, i n’estem molt satisfets. Feia molta falta! Nosaltres no ens en podíem fer càrrec i hem traspassat aquesta tasca a l’empresa Montsant Natura, un centre d’activitats local. La valoració és molt positiva. Hem incrementat força les vendes, com t’he dit abans, i hem evolucionat molt a nivell tecnològic. Ens feia molta falta obrir-nos un espai a internet, donar-nos a conèixer a través de les xarxes socials, una nova pàgina web, molt més visual, etc. L’organització de les visites guiades ha estat també un encert total i absolut. Pensa que hi havia molta gent del poble que no havia entrat mai al celler! L’Alba i el David ho fan molt bé i ho expliquen tot amb molta il·lusió i entusiasme. Arquitectònicament parlant, el celler era desconegut per molta gent. És un plaer visitar-lo i descobrir els detalls dels seus racons que l’han fet ser catalogat com un dels monuments industrials del nostre país.

MN: Com veus el futur del celler?
JD: Molt esperançador. Es poden fer moltes coses. Ara tan sols hem iniciat el camí… Estem oberts a tot tipus d’activitats culturals i enoturístiques que ens permetin promocionar el nostre celler i els nostres productes. No oblidem que la seva construcció, el 1922, va ser possible gràcies a l’aportació de 3 collites i el jornal de vila de tots els pagesos del poble. Aquest esforç compartit i l’obra final han fet que el Celler Cooperatiu sigui un element emblemàtic del poble. És responsabilitat de tots mantenir el seu llegat cooperativista. Jo ja tinc 65 anys, enguany m’he jubilat, però n’estic segur que els vindran ho sabran fer igual o millor que nosaltres. De totes maneres, tan de bo fossin més! I és que avui dia, malauradament, no n’hi ha gaires de joves agricultors a la vila. No hi ha continuïtat. És molt difícil viure de la terra i cada cop es veuen més terrenys abandonats. A la llarga, això sí que pot ser un problema. Som un país agrícola per definició, tenim el clima ideal, el mar mediterrani, ho tenim tot a favor… Però els polítics no ho han sabut aprofitar. I quan dic els polítics em refereixo als de tots els colors… En general, no han mimat els pagesos, no s’han fet càrrec de l’agricultura com calia fer-ho… i això ho pagarem car!